ELS ORÍGENS I EL CULTIU DE L'AMETLER

Es creu que l’ametler és originari de les planes i muntanyes de l’Àsia Central. Es un arbre de creixement ràpid que pot viure una vuitantena d’anys. Les seues fulles cauen a l’hivern. Pot arribar als set metres d’alçària. Els hebreus el van introduir a Egipte, i els grecs a Itàlia. Els romans anomenaven el seu fruit “nou grega”, i en van plantar per totes les províncies que formaven part del seu imperi. A França, un document del 716 esmenta les ametles. El 812, Carlemany ordena que es planten ametlers a les finques imperials. Al segle XIV, els venecians comerciaven amb l’ametla. A les darreries del segle XVIII, uns missioners procedents d’Espanya van plantar a Califòrnia els primers ametlers que van créixer a l’Amèrica del Nord. 

LA REGULACIÓ DEL PREU DE LA FARINA I EL PA (1937)

El 19 de març de 1937, el Govern Civil d’Alacant va enviar una comunicació als municipis de la província on es feia saber que las fábricas de harina desde el 25 vienen obligadas a vender el saco de harina de 100 k. al precio de 70 pts. (y) el kilo de pan a 70 céntimos.

CONFERÈNCIA SOBRE EL MILDIU (1934)

El 8 de maig de 1934, l’enginyer agrònom d’Alacant que s’encarregava de les plagues del camp va comunicar a l’Ajuntament de Xaló la següent notícia: Anunciando una conferencia sobre el mildiu para el día 13 del actual a las 3 de la tarde. Es tracta d’una malaltia de les plantes produïda per alguns gèneres de fongs oomicets peronosporals, caracteritzada per l’aparició d’un borrissol blanquinós a les parts afectades.

EL CULTIU DE LA CREÏLLA

El Registre Municipal de Xaló ens parla d’un temps en què a Xaló encara es cultivava la creïlla. El 14 de gener de 1937, l’Ajuntament va fer la següent petició a Alacant: Solicitando envío de 375 k. de patata para simiente. I el 7 de febrer de 1938, l’Ajuntament va rebre d’Alacant aquest comunicat: Manifestando que han de sembrarse 301 áreas, 29 centiáreas de patatas en la presente temporada, en secano, según relación de peticionarios. 

LA PANSA A XALÓ (1938)

L’elaboració de la pansa a Xaló no es va interrompre durant la Guerra Civil; així ens ho confirma una anotació feta l’any 1938 en el Llibre-Registre de l’Ajuntament: Remitiendo relación de los agricultores que tienen pedida sosa cáustica para escaldar.

LES VINYES EN PERILL

A través de l’acta corresponent a la sessió del Plenari del 13 de juliol de l’any 1859 se sap que els dies 7, 8 i 9 d’aquell mes van ser força calorosos i que el raïm va acabar patint-ne les conseqüències:  (…) bajo la presidencia de D. Francisco Llopis, se declaró por ésta abierta la sesión, manifestando que además del oidium en las vides (…) hace cinco años, acaba de recibir Jalón otra plaga mayor con la quema casi total de la uva, que tuvo lugar en los días siete, ocho y nueve del corriente dejando a este vecindario en la mayor miseria y aflicción por no contar con otra cosecha ni más pingüe ni más abundante en este término, pues está plantado casi todo de cepas.  

LA COLLITA NO S'ATURA PER RES

La presa d’Axdir (Marroc) per l’exèrcit espanyol no es va celebrar a Xaló quan corresponia. El 6 d’octubre de 1925 la Comissió Municipal Permanent va decidir traslladar la commemoració a una data posterior. El motiu fou el següent: (…) que en esta época la mayor parte del vecindario se halla en el campo en las operaciones de recolección.

EL DRET AGRARI DE XALÓ

Les distàncies fixades per les Ordenances de 1906 tenen preferència sobre les establertes en l'article 591 del Codi Civil. Aquestes distàncies -que s'han de comptar des de la fita amb el terreny del veí- varien segons l’espècie vegetal que s’haja decidit plantar. Així, si són ceps o penqueres, es mantindrà la separació de 1,10 mts. i, quan es tracte d’arbres fruiters, serà de 3,50 mts. Així mateix, les Ordenances fixen una distància de 7 mts. per a les oliveres, les figueres i els garrofers, i una separació de 6 mts. per als ametlers.

LA COLLITA DE L’AMETLA (XALÓ, 1755)

En una declaració inclosa en un expedient judicial de l’any 1755, el llaurador Antoni Font es refereix a l’activitat de coxer almendras. Així mateix, Josepa Vallés hi afirma que tiene una porción de almendras para coger en la piesa de tierra, vulgo dicha de la Murta. Aquest expedient porta la data del 20 d’agost, és a dir, a les acaballes de l’estiu; un temps que el calendari agrícola considera oportú per a començar a arreplegar les ametles.       

L'INICI DE L'EMIGRACIÓ A ALGÈRIA

Els anys centrals del segle XIX van ser especialment calamitosos per a l’agricultura de Xaló: d’una banda, entre el 1854 i el 1859 la plaga de l’oídium va atacar amb virulència les vinyes del terme i, de l’altra, l’onada de calor del juliol de 1859, les copioses nevades de l’hivern de 1860 o la sequera dels mesos d'abril i maig d'aquell mateix any van fer minvar d'una manera força sensible les collites. Davant aquesta crítica situació, alguns veïns de Xaló van prendre la decisió de marxar a Alger i Orà com a única forma d’assegurar-se la subsistència.

SANT PERE, PROTECTOR DEL CAMP

Jesús Contreras, un antropòleg català especialitzat en festes populars, ha pogut comprovar que, mentre els sants del gener i començaments del febrer són invocats per a la salut humana (pensem en Sant Blai) o la dels animals (Sant Antoni Abat o del porquet), els qui tenen la seua festivitat entre els mesos de març a juny solen ser protectors del camp. Aquest és el cas de Sant Pere Màrtir o de Verona. I és que la por de perdre la collita feia que la societat agrícola d’antany confiara en un auxili sobrenatural.

SANT PERE I EL ROMER

Sant Pere Màrtir o de Verona va morir assassinat mentre feia el trajecte de Como a Milà. L'instrument del martiri fou una "faca" que li van clavar al cap. Conta la tradició que la seua sang va esguitar una mata de romer que hi havia a la vora del camí. A partir d'aquell moment, la planta va adquirir una virtut protectora contra les pedregades que de tant en tant assoten els nostres camps. Aquesta és la raó que explica que a Xaló per la festivitat del sant es facen costalets de romer.

LA TRENCADA DE LES AMETLES

Al segle XVII, quan s’havien de trencar ametles, es llogaven dones perquè feren aquesta faena, segons que ens informa la següent anotació: A 28 de nohembre, paguí a Pere Martí, el balle, pera pagar les dones que trencaren la almela de Xaló el present any de 1615 (Entrada nº 948 del llibre de comptes del canonge Roc Torrent, procurador del baró de Xaló).

CAMPS I PASTURES

A mitjans del segle XIX, l’elaboració de la pansa es va convertir en el principal motor de l’economia, i això va produir un considerable augment del terreny plantat de ceps. Moltes de les antigues pastures es van transformar en vinyes per les necessitats de la indústria pansera. Fou aleshores quan el paisatge de Xaló va experimentar un canvi que va afectar a les muntanyes i, especialment, a les zones on venia practicant-se el pastoreig. D’aquesta manera, les exigències productives van determinar la proliferació de les escales de cultiu, és a dir, parcel·les disposades esglaonadament i delimitades per marges de pedra seca.   

LA MARINA, UNA COMARCA CONEGUDA INTERNACIONALMENT

En un informe de l’any 1902 es parla de la necessitat de connectar per ferrocarril Alacant i la Marina, una comarca que el redactor del document defineix de la següent manera: En esta provincia está enclavada la región de la Marina, constituida por más de setenta pueblos con un terreno que bien pudiera llamarse privilegiado, y sus valiosísimos productos gozan de gran estima y son más conocidos quizás en el extranjero que en nuestro propio país. Denia, Jávea, Pedreguer, Gata y Jalón son nombres tan conocidos en los mercados de Londres y New York por sus frutas secas y verdes, como casi ignorados para muchos españoles. 

EL TRÀFEC DE LA COLLITA

La sessió del Plenari de l’Ajuntament de Xaló prevista per al dia 23 de setembre de l’any 1860 no es va poder celebrar perquè la major part dels regidors estaven a les seues casetes. En l’acta corresponent es va fer la següent anotació: Que, no habiéndose reunido bastante número de concejales por estar en sus casitas de campo en la recolección de la fruta, no se ha celebrado sesión. 

L'ELABORACIÓ DEL VI, UNA ANTIGA TRADICIÓ XALONERA

La població iberoromana de Xaló s’havia assentat a la vora del riu, a l’actual Pla de les Hortes. La troballa d’un forn terrisser en un solar situat en aquesta zona així ens ho confirma. Entre els materials arqueològics que hi han aparegut, resulten especialment interessants les restes d’una àmfora que servia per a transportar vi. Aquest recipient ens fa pensar que el conreu de la vinya seria una activitat agrícola habitual entre aquells primers pobladors de Xaló, i que el vi produït s’hi envasaria amb la intenció de comercialitzar-lo per àrees geogràfiques pròximes o, tal vegada, més llunyanes. És un detall que ens acosta el passat al present, perquè també ara els nostres vins són objecte de distribució dins i fora de les fronteres del territori valencià.