L’Ajuntament de Xaló va sol·licitar al delegat de la Reforma Agrària a Alacant la quantitat de 2.900 quilos de sosa càustica per a l’escaldat de 2.500.000 quilos de raïm produïts en 294 hectàrees. Aquesta petició, va ser formulada el 18 de juliol de 1938, ço és, durant la Guerra Civil i ens fa pensar que, tot i el conflicte bèl·lic, l’elaboració de la pansa no es va interrompre.
La documentació del Jutjat Municipal de Xaló conté nombroses referències a l’activitat pansera. Així, en l’expedient d’un plet de l’any 1876, s’hi va incloure un inventari en què apareixien esmentats dos objectes absolutament necessaris per a l’elaboració de la pansa: una caldera i una cassa. Literalment, aquest antic document diu açò: “[…] una caldera de cobre de buen uso, de cabida de unos seis cántaros de agua, […] una caza de escaldar de cobre vieja […]”.
L’any 1919, a l’Ajuntament de Xaló es va celebrar un judici de faltes per “maltratos de palabra y obra”. La demandant i el demandat havien discutit agrament per la propietat d’un cabàs ple de pilonets de fusta. Aquest fet ens il·lustra, doncs, sobre la importància dels estris que es feien servir en l’elaboració de la pansa. I és que els pilonets, tot i que eren uns elements molt modestos, tenien una funció essencial: evitar que la pansa acabara aixafada en una pila de canyissos.
