Ací teniu una foto del tram més estret del carrer de les Parres; al segle XVII ja existia, però se’l coneixia amb el nom de carrer de les Hortes. A l’època islàmica, en comptes de cases hi havia una maqbara o cementeri musulmà.
diumenge, 6 de febrer del 2022
ELS RIURAUS DE XALÓ (II)
La vinya i el riurau són dos elements característics del paisatge de Xaló. Val la pena conservar-los per a les generacions futures!!!
EL CARRER DE SANT RAFAEL
L’actual carrer de Sant Rafael era conegut al segle XVII amb un gentilici: “carrer dels Mallorquins”. La presència de repobladors procedents d’aquesta illa fou un fet històric transcendental. Xaló (l’antic Ràfol de Xaló) havia quedat deshabitat arran de l’expulsió dels moriscos que l’habitaven, i l’arribada dels colons mallorquins va ajudar a omplir aquest buit demogràfic.
dissabte, 5 de febrer del 2022
LA PANSA A XALÓ (III)
L’Ajuntament de Xaló va sol·licitar al delegat de la Reforma Agrària a Alacant la quantitat de 2.900 quilos de sosa càustica per a l’escaldat de 2.500.000 quilos de raïm produïts en 294 hectàrees. Aquesta petició, va ser formulada el 18 de juliol de 1938, ço és, durant la Guerra Civil i ens fa pensar que, tot i el conflicte bèl·lic, l’elaboració de la pansa no es va interrompre.
LA PANSA A XALÓ (II)
La documentació del Jutjat Municipal de Xaló conté nombroses referències a l’activitat pansera. Així, en l’expedient d’un plet de l’any 1876, s’hi va incloure un inventari en què apareixien esmentats dos objectes absolutament necessaris per a l’elaboració de la pansa: una caldera i una cassa. Literalment, aquest antic document diu açò: “[…] una caldera de cobre de buen uso, de cabida de unos seis cántaros de agua, […] una caza de escaldar de cobre vieja […]”.
LA PANSA A XALÓ (I)
L’any 1919, a l’Ajuntament de Xaló es va celebrar un judici de faltes per “maltratos de palabra y obra”. La demandant i el demandat havien discutit agrament per la propietat d’un cabàs ple de pilonets de fusta. Aquest fet ens il·lustra, doncs, sobre la importància dels estris que es feien servir en l’elaboració de la pansa. I és que els pilonets, tot i que eren uns elements molt modestos, tenien una funció essencial: evitar que la pansa acabara aixafada en una pila de canyissos.
ELS RIURAUS DE XALÓ (I)
Aquesta imatge d’un sequer ple de canyissos amb pansa ja no és fàcil de veure al terme de Xaló. Allò que abans era habitual s’ha tornat ara inusual. Els temps van canviant i una foto com aquesta, que és propietat de Xaro Femenia Garcés, ens ho fa recordar.
LA COMUNICACIÓ ENTRE EL CARRER DE LA DUQUESSA I EL DE SALAMANCA
A Xaló, el carrer Nou i el de la Duquessa estan hui comunicats amb el de Salamanca, però a finals de la dècada dels quaranta del segle XIX hi havia una casa que impedia la confluència d’aquests tres carrers. L’edifici li pertanyia a Josep Mas i Grimalt i l’havia adquirit de Josep Reig. En la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament del 8 d’abril del 1849, aquesta qüestió va ser introduïda per l’alcalde Miquel Durà Garcés, pare del cèlebre advocat Durà, i s’hi va acordar la desaparició d’aquest immoble. Aquesta mesura va permetre que es poguera anar directament del carrer de la Duquessa al de Salamanca (o Darrere, en la parla popular).
EL GRUP DE TEATRE BENIXALONÍ
El Grup de Teatre Benixaloní es va constituir en una associació cultural el 24 de febrer del 2009, i en l’article 4 dels seus estatuts es va establir que la finalitat de la seua creació era quàdruple:
1. Desvetlar l’interés de tots els seus associats tant per la lectura com la representació d’obres teatrals, especialment els sainets valencians.
2. Organitzar una tasca informativa, formativa i de promoció dels seus associats en l’art dramàtic.
3. Promoure i divulgar el teatre valencià en el seu àmbit d’actuació.
4. Recopilar sainets valencians.
Aquesta darrera finalitat li va correspondre executar-la al seu secretari, Tadeo Fullana Fullana, que en tots aquests anys ha dut a terme la pacient comesa de crear el més complet arxiu particular de les obres del teatre valencià. Aquest fet ha atret fins a Xaló molts estudiosos i companyies, i la seua consulta els ha permés conéixer més a fons el desenvolupament històric del teatre que s’ha escrit o interpretat en terres valencianes.
L'AULA DE CULTURA DE XALÓ
L’Aula de Cultura de Xaló estava situada davant de l’edifici de l’antic ajuntament. La seua creació data de l’any 1966 i, mentre va estar activa, va ser un important centre de dinamització cultural. També cal dir que comptava amb una biblioteca en la qual es podien trobar tots els números de la revista Idealidad, que recollia moltes notícies culturals referides a tot el territori en què la Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya operava. Aquesta mateixa publicació deia: “Merecía Jalón, pues, que la sede de su Caja de Ahorros fuera dotada de unos servicios más amplios y modernos. Y con ellos nacieran anejos una Biblioteca pública y un Aula de Cultura”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)