SANT ANTONI, PATRÓ DELS ANIMALS

A Sant Antoni Abat, la tradició l’ha considerat el patró dels porcs, les aus de corral i els animals de treball o càrrega (cavalls, matxos, burros, etc.), és a dir, de tots aquells que tenien una utilitat per a l’economia de cada casa del poble. Gats, gossos i d’altres animals de companyia se n’han anat incorporant més tardanament a aquesta festa, i ho han fet a mesura que anaven desapareixent els animals destinats a les faenes agrícoles a causa de la irrupció dels tractors o les mules mecàniques.

LES FESTES DE SANT ANTONI I SANT PERE

Existeix un cert paral·lelisme entre les festes locals de Sant Antoni i Sant Pere màrtir o de Verona. La segona té lloc el darrer dissabte del mes d’abril. Són dues festivitats que, tot i que no arriben a tenir la importància de les dels sants patrons de Xaló (la Mare de Déu Pobra i Sant Doménec), se celebren des de fa segles i tant en l’una com en l’altra hi ha famílies que s'han encarregat d'organitzar-les generació rere generació. Gràcies a elles aquestes dues festes no han desaparegut. Però, a més a més, dels sants que les presideixen s’espera un auxili que no és general –com el que se’ls atribueix als sants patrons–, sinó que es caracteriza per la seua especialització: la salut dels animals (en el cas de Sant Antoni) i la protecció contra les pedregades (en el de Sant Pere). 

L'ANIMAL QUE LI FA COMPANYIA A SANT ANTONI

Generalment es tracta d’un porc, però no sempre. En la representació de Sant Antoni[1] que es conserva a l’antiga alqueria de Masserof de Xaló, crida l’atenció la presència d’un anyell en comptes d’un bacó. Però en la imatge que hi ha al temple parroquial apareix l’animal tradicional, pintat d’un color negre intens i ajagut. Sembla que estiga malalt o que li falten forces per a posar-se dret. Aquesta estranya positura es podria relacionar amb allò que conta la tradició: quan Sant Antoni estava al desert fent vida d’ermità, va aconseguir curar un porquet que no caminava bé. Diuen que, com a senyal de la seua gratitud, aquell garrinet seguia el seu benefactor pertot arreu. 

[1] Es tracta d’un retaule ceràmic.

MÉS DADES SOBRE LA FESTA DE SANT ANTONI

Per mitjà d’unes anotacions fetes per mossén Josep Paradís en els llibres parroquials, se sap que el 1687 un veí de Xaló dit Martí Pastor va ser clavario de S. Antonio i que, entre les despeses que va originar la festa d’aquell any, s’hi trobaven les del pambenet i la processó.

QUE POC FALTA PER A SANT ANTONI!

Les primeres referències documentals sobre l’altar de Sant Antoni Abat (dit també “del porquet") es remunten a l’any 1654: primo, un frontal de guadamazil; ítem, dos toallas con randa; ítem, un frontal de red de hilo de cáñamo con aforro de viento; ítem, una lámpara de alatón; ítem, dos candelabros de alatón.