EL COGNOM BERENGUER A XALÓ

Els Berenguer de Xaló són oriünds de Xàbia. El 1611 ja estaven instal·lats al nostre poble. Al cap de família, li deien Doménec i la història local el recorda pel fet d'haver intervingut com a signatari de la Carta Pobla. La seua esposa era Margalida Bisquert, també de Xàbia. Aquest matrimoni tenia dos fills: Sebastià i Joan. Aquest últim va morir tràgicament a causa d'una caiguda quan els seus pares encara vivien. L'acta de defunció -redactada pel rector Torrella el 23 de maig de 1623- fa esment de les lesions que van causar el seu decés: les pars internes rebentades dins lo cos. Abans del seu traspàs, havia tingut quatre fills amb la seua muller, Antonina Serra, una repobladora d'origen eivissenc.

EL LLINATGE ROCA A XALÓ

El fundador d’aquest llinatge és Bertomeu Roca i Roca, natural de la ciutat de Xàtiva, la capital de la comarca de la Costera. Bertomeu és l’avantpassat comú dels xaloners i les xaloneres que a hores d’ara porten aquest cognom. D’ell sabem que era apotecari de professió, i el 6 d’abril de 1727 es va casar amb Margalida Oliver i Val, donzella nascuda a Xaló. Quan Bertomeu va morir (segurament a finals de l’any 1754), va deixar una nombrosa família: els seus fills Maria, Vicent, Gabriel, Joan i Bertomeu Roca i Oliver.  

DÉNIA SUBMINISTRA A XALÓ PEBRE I SUCRE (1753)

Joan Font, ferrer de professió, i Rafel Omar, llaurador, eren dos veïns de Xaló que el 12 de novembre de 1753 van adquirir d’un comerciant de Dénia dit Pere-Joan Vignau la següent mercaderia: (…) cinco arrobas de pimienta de treze libras cada una y quinze arrobas de azúcar, al [precio] de quatro libras ocho sueldos la arroba (…). El preu d’aquests articles, no el van satisfer en el moment de la compra, sinó que es van comprometre amb el venedor a pagar-los el dia de Sant Joan de l’any vinent.

NOTES SOBRE L'ECONOMIA DE XALÓ AL SEGLE XVII

Com que al segle XVII l’economia de Xaló no tenia el caràcter d’autàrquica, els seus pobladors necessitaven també comprar determinats béns que no manufacturaven. És el cas de les teles. Els xaloners d’aleshores solien adquirir-les de mercaders establits a Dénia, que era un important centre d’intercanvis econòmics afavorits per la intensa activitat comercial del seu port. Un d’aquests mercaders era Francesc Rigaud, d'origen francés, de qui no coneixem la data exacta del seu decés, però sí sabem que el dia 25 d’abril de 1649 ja era mort i que la seua muller, Anna Juliani, estava al front dels negocis del difunt. En aquell temps Pere Gilabert, ferrer de Xaló, li va fer una compra de teles a la viuda de Rigaud. Un altre veí del nostre poble, Gabriel Serra, també va adquirir aquest tipus de material de la mateixa proveïdora l’any 1649, i es va comprometre a pagar per la mercaderia 4 lliures i 4 sous. Així mateix, l’any 1650 els xaloners Antoni Serra i Bàrbera Castelló, viuda de Martí Serra, van fer una adquisició de tèxtils per 9 lliures, 13 sous i 6 diners.

EL LLINATGE MESTRE A XALÓ

L’origen del llinatge Mestre a Xaló es remunta a l’arribada d’un repoblador mallorquí dit Sebastià. Era oriünd de la vila de Santa Margalida. Aquest colon es va casar dues vegades i va morir a Xaló el 9 d’abril de 1630, a l’edat de 60 anys. Era propietari d’una casa a l’actual carrer de Sant Rafael, i per això també es coneixia aquesta via amb la denominació de carrer de Sebastià Mestre. Però tenia encara un tercer nom: carrer dels Mallorquins. Sebastià Mestre és l’avantpassat comú de molts xaloners i xaloneres, perquè la seua descendència ha estat molt extensa. 

EL LLINATGE NOGUERA A XALÓ

Després de l’expulsió dels moriscos (1609), el repoblador Joan Noguera es va instal·lar a Llíber amb la seua muller, Margalida Puig. Aquest colon procedia de la vila mallorquina de Llucmajor. Un dels fills d’aquesta parella dit Bertomeu es va casar amb Maria Vidal Pastor i es van establir a Xaló. I pràcticament tots els portadors del cognom Noguera que hi ha a hores d’ara a Xaló són descendents d’un fill d’aquest matrimoni, Bertomeu Noguera Vidal, i de la seua esposa, Isabet-Anna Femenia Mengual. A aquesta nissaga pertanyen Vicent Noguera Mengual, un secretari de l’Ajuntament de Xaló que va viure al segle XIX, i Josep Noguera Ferrà, alcalde de Xaló a la primeria del segle XX.