MARGALIDA TECLES, TRES VEGADES MARIDADA

Margalida Tecles i Capdebou era filla dels repobladors d'origen illenc Sebastià i Margalida. Es va casar tres vegades: la primera fou a Xaló amb Jaume Mestre l’any 1622; la segona a Tàrbena amb Cristòfol Molina i la tercera a Dénia amb mestre Joan Jaume –el teixidor de lli– el 1627, de qui era vídua en el moment del seu traspàs. Va ser soterrada el dia 24 d’octubre de 1636 a l’església de Xaló.

Va atorgar testament davant el notari Vicent Perles el 22 d’octubre d’aquell mateix any. Per les anotacions del rector Vargues, sabem que tots els objectes personals que li havien pertangut en vida van ser venuts a la plaça de Xaló; es tractava d’un lot integrat per roba, un matalaf, una màrfega, un mantell i un llençol, que va generar la quantitat de 17 lliures. A més, estava pendent el cobrament de 38 lliures que corresponien al preu d’una casa que s’havia de vendre. La difunta va tenir, finalment, un soterrar digne i fins i tot la institució d’una missa perpètua la diada de Santa Margalida.

SERVET I MAURÍ, DOS COGNOMS XALONERS D'ORIGEN FRANCÉS

El cognom Servet fou introduït per Jaume, natural del regne de França, a les darreries del segle XVII. Una vegada instal·lat a la nostra baronia, el 25 de novembre de 1699 es va casar amb la xalonera Anna-Maria Fullana. Així ho constata el Segon Quinque Libri de la parròquia. El cognom Servet s’ha convertit, doncs, en l’única recialla de la presència de francesos en el període històric de la refundació de Xaló, després del daltabaix demogràfic que va suposar l’expulsió dels moriscos. Finalment, també des de França però ja al segle XVIII, arribarà al nostre poble un mercader dit Michel Maury, que serà el primer avantpassat de tots els xaloners i xaloneres que han portat o porten el cognom Maurí.

JOAN SERRA, L'EIVISSENC

El repoblador Joan Serra va nàixer a l’illa d’Eivissa. Va engendrar tres fills amb la seua esposa, Joana Marí, nascuda també a Eivissa: Antonina, Joan i Antoni. Tenia 99 anys d’edat quan va morir. Va atorgar testament en presència del notari Joan Crespo. Fou soterrat al vas de l’església de Xaló el 30 de març de 1650. Els seus marmessors van ser Antoni Serra, el seu fill, i Joan Berenguer, el seu nét. 

LA SENYORIA DE XALÓ COM A CASA FORTA

A l’igual que el Fort de Bèrnia, la Senyoria de Xaló i la seua torre tenien una funció de protecció contra possibles incursions dels pirates del nord d'Àfrica. Així ens ho confirma el capítol XVII de la Carta Pobla de 1611: (...) que en qualsevol ocasió que y haja nova de moros de la mar, la dita universitat de dits llochs (Xaló i Llíber) y singulars persones de aquells sien tenguts y obligats a guardar la casa y torre del señor y fer de centinela francament, sens paga ni renumeració alguna y que axí mateix lo señor (...) promet y se obliga recollir y receptar en dita ocasió en la dita sa casa y torre als vehins y habitadors de dits llochs.

ELS ORÍGENS DE XALÓ I LLÍBER

A principis del segle XVII, en vespres de l’expulsió morisca, la Baronia de Xaló comprenia tres llocs habitats: el Ràfol de Xaló, Llíber i Benibrai. Consumada aquella, només Xaló i Llíber van aconseguir recuperar-se del daltabaix demogràfic mercés a una majoria de repobladors procedents de les Illes Balears, i sobretot de la de Mallorca. La seua presència va ser decisiva a Llíber —un lloc repoblat exclusivament per illencs—, però també força important a Xaló, on el percentatge de colons de procedència illenca va arribar a superar el 70% de la població total cap al 1646. 

ELS QUATRE JOANS DEL REPOBLAMENT

Després de l'expulsió dels moriscos (1609), Xaló es va quedar deshabitat. Entre els colons que van venir a repoblar-lo, hi havia dos Joan Font i dos Joan Serra, que no eren parents. Com que en aquella època només s'emprava un cognom, devia resultar difícil distingir-los. La solució que es va adoptar fou la d'esmentar a continuació del seu nom de família l'origen geogràfic de cadascú d'ells: Joan Font, mallorquí (Santa Margalida); Joan Font, català (El Vendrell); Joan Serra, mallorquí (Santa Margalida) i, finalment, Joan Serra, eivissenc.