L'APICULTURA A XALÓ AL SEGLE XVII (II)

En el testament de Bertomeu Campamar, repoblador mallorquí establit a Xaló, figura una clàusula referida a l’apicultura: Ítem, done, dexe y llegue a Margalida Campamar, deu colmenes plenes o de la manera que estaran en lo dia que me moriré. Aquest testament va ser rebut pel notari Pere Font el 29 de desembre de 1669.  

L'APICULTURA A XALÓ AL SEGLE XVII (I)

En el cas del nostre poble, s'han trobat referències documentals sobre l’apicultura que es remunten al segle XVII. Així, l’any 1632, na Jerònia d’Íxer, l’aleshores senyora de Xaló, va establir a Mateu Monjo unes terres sitas et positas in partita de la Solana. Entre les condicions que aquest repoblador devia complir es trobava la següent: que en la dita terra ha de fer y construir un corral e/o colmenar pera tenir colmenes en ell. 

BARONESSA DE XALÓ I LLÍBER I SENYORA DE GATA

Josepa Doménica Català de Valeriola, duquessa d'Almodóvar, va nàixer el 1764 i va morir el 1814. D’aquesta darrera data, enguany es compleixen els dos-cents anys. Es tracta d’una commemoració que té rellevància històrica no tan sols per Xaló, sinó també per a Gata de Gorgos i Llíber. De Xaló i Llíber fou baronessa i de Gata, senyora. Quan va morir tenia cinquanta anys. Va traspassar a la ciutat de València, on la van inhumar a la capella de Sant Antoni Abat de la catedral. La duquessa havia demanat que al seu soterrar no hi haguera cap tipus de profusió ni vanitat. 

UN FERM IMPULS A LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESGLÉSIA

El dia 19 d’octubre de l’any 1804, la duquessa d'Almodóvar va atorgar testament. En una de les disposicions d’aquest document, s'hi va incloure la següent previsió: en caso de no estar concluida la Iglesia Parroquial de Xalón se aplique una cantidad que sea suficiente para concluirla, a voluntad y juicio prudente de mis testamentarios. Per causa d’aquesta preocupació, és possible que la duquessa a partir de 1800 –l’any en què va heretar la Baronia de Xaló– decidira vindre a interessar-se per la necessitat de construir una nova església, i residira durant un temps a la casa-palau. Açò concordaria amb les dades de la memòria oral. 

LA MARINA, UNA COMARCA CONEGUDA INTERNACIONALMENT

En un informe de l’any 1902 es parla de la necessitat de connectar per ferrocarril Alacant i la Marina, una comarca que el redactor del document defineix de la següent manera: En esta provincia está enclavada la región de la Marina, constituida por más de setenta pueblos con un terreno que bien pudiera llamarse privilegiado, y sus valiosísimos productos gozan de gran estima y son más conocidos quizás en el extranjero que en nuestro propio país. Denia, Jávea, Pedreguer, Gata y Jalón son nombres tan conocidos en los mercados de Londres y New York por sus frutas secas y verdes, como casi ignorados para muchos españoles. 

LES SÉQUIES DE XALÓ

Les séquies de Xaló formaven xarxes complexes, de manera que sempre hi havia una séquia principal i diversos ramals que prenien l’aigua d’aquesta. De la importància del referit sistema de reg, en dóna fe el capítol XX de la Carta Pobla de 1611, que imposava als repobladors les següents obligacions: (…) adobar, conservar y scurar les séquies principals fins arribar als molins y així mateix fer adobar los asuts, a despeses de dita universitat y singulars persones de dits llochs del Ràfol y Líber y les demés séquies de la horta les hajen de fer conservar y escurar los hereters, ço és cascú per son enfront, de manera que el señor no tinga obligasió alguna en respecte de dites séquies y açuts.

EL BICENTENARI DE LA MORT DE LA DUQUESSA D'ALMODÓVAR (1814-2014)

Tal dia com hui de fa dos-cents anys moria la duquessa d’Almodóvar, baronessa de Xaló i Llíber i senyora de Gata. El seu suport econòmic fou decisiu per a la construcció de l'església parroquial de Xaló. Una làpida recorda aquest fet: (…) y a nombre de la misma sus albaceas testamentarios se hizo esta yglesia, ayudando los vecinos de este pueblo y se concluyó en 30 de julio de 1831.  

LA FESTA DE SANT BLAI

Hui, dia 3 de febrer, un any més, la gent de Xaló ha complit amb la tradició d’anar a l’església a beneir els rotllos de Sant Blai. És un costum que es perpetua des de fa segles. Sant Blai té encomanada la protecció de la gola i les vies respiratòries. Se l’invoca demanant-li confiadament: “Sant Blai gloriós, lleva’m la tos!” o, també, “Sant Blai gloriós, cura'm el mal de gola i la tos!”. 

L'OROGRAFIA DE XALÓ

Al terme municipal de Xaló, hi ha un remarcable contrast entre la plana on s’assenta la vila i els seus voltants i la resta del territori, que es caracteritza per un relleu molt accidentat. Aquesta combinació origina una diversitat de paisatges que constitueix un gran atractiu per als visitants. Les tres serres de major elevació del terme són: la de Bèrnia (1.128 mts.); la de del Ferrer (889 mts.) i, finalment, la del Castellet d’Aixa (608 mts.).