EL RIU XALÓ O GORGOS

A mitjans del segle XIX i a propòsit del riu Xaló o Gorgos, Pascual Madoz deia en el seu Diccionario geográfico-histórico: Es poco caudaloso cuando no llueve, pero furiosas sus avenidas en tiempos lluviosos, de que ha resultado su ancho cauce lleno y embarazado de cantos enormes acarreados por las aguas.

EL ROMER, UNA FESTA TRICENTENÀRIA

Maria Sivera, Xaro Cabrera, Rafaela Lillo i Antònia Server van estudiar a fons l’origen i característiques de la Festa del Romer, que se celebra en honor a Sant Pere Màrtir o de Verona. Les autores van observar que la primera vegada que apareix esmentada en l’Arxiu Parroquial de Xaló es remunta a l’any 1712. És, per tant, una festa que ja compta amb 300 anys d’història i que cal conservar per a les futures generacions.

SANT PERE, PROTECTOR DEL CAMP

Jesús Contreras, un antropòleg català especialitzat en festes populars, ha pogut comprovar que, mentre els sants del gener i començaments del febrer són invocats per a la salut humana (pensem en Sant Blai) o la dels animals (Sant Antoni Abat o del porquet), els qui tenen la seua festivitat entre els mesos de març a juny solen ser protectors del camp. Aquest és el cas de Sant Pere Màrtir o de Verona. I és que la por de perdre la collita feia que la societat agrícola d’antany confiara en un auxili sobrenatural.

SANT PERE I EL ROMER

Sant Pere Màrtir o de Verona va morir assassinat mentre feia el trajecte de Como a Milà. L'instrument del martiri fou una "faca" que li van clavar al cap. Conta la tradició que la seua sang va esguitar una mata de romer que hi havia a la vora del camí. A partir d'aquell moment, la planta va adquirir una virtut protectora contra les pedregades que de tant en tant assoten els nostres camps. Aquesta és la raó que explica que a Xaló per la festivitat del sant es facen costalets de romer.

LA TRENCADA DE LES AMETLES

Al segle XVII, quan s’havien de trencar ametles, es llogaven dones perquè feren aquesta faena, segons que ens informa la següent anotació: A 28 de nohembre, paguí a Pere Martí, el balle, pera pagar les dones que trencaren la almela de Xaló el present any de 1615 (Entrada nº 948 del llibre de comptes del canonge Roc Torrent, procurador del baró de Xaló).

JOAN SERRA, L'EIVISSENC

El repoblador Joan Serra va nàixer a l’illa d’Eivissa. Va engendrar tres fills amb la seua esposa, Joana Marí, nascuda també a Eivissa: Antonina, Joan i Antoni. Tenia 99 anys d’edat quan va morir. Va atorgar testament en presència del notari Joan Crespo. Fou soterrat al vas de l’església de Xaló el 30 de març de 1650. Els seus marmessors van ser Antoni Serra, el seu fill, i Joan Berenguer, el seu nét. 

L'IMPOST SOBRE L'OLI

En l’acta de la sessió del Plenari celebrada el 21 d’octubre de 1847 figura la xifra que la Corporació xalonera tenia la previsió de recaptar per l’impost sobre l’oli, i era la següent quantitat: Otrosí = El de dos reales diez y siete maravedís en arrova de aceyte que se venda en los establecimientos públicos que por cálculo podrá producir mil cien.

LES RECLAMACIONS DELS CONTRIBUENTS

Amb certa freqüència, les actes de les sessions de la Corporació municipal del segle XIX donen informació sobre instàncies signades per contribuents que manifesten no estar d’acord amb la liquidació que els ha girat l’Ajuntament de Xaló, com és el cas de la que Pere Tàrrega va presentar el 15 de juliol del 1851 en representació pròpia i en la d’alguns veïns de Llíber que tenien propietats a Xaló: Los que suscriben vecinos de Llíber y terratenientes de Jalón a V.S. con todo respeto esponen que, confrontadas las cantidades de la Contribución Territorial que se les ha pasado por el año actual con los repartos que estubieron al público, advierten que se les exige mayores cantidades que las que según aquéllos les corresponden.  

UNA NEVADA ABUNDOSA

En aquesta foto del record, s’hi pot veure l’aspecte que presentaven les teulades de Xaló i la imatge ben insòlita de la muntanya de la Devesa completament nevada. La foto va ser presa el mes de febrer de 1983. Aquell any va arribar a nevar fins i tot a les poblacions de la costa.  

EL XALÓ DE L'ANY 1635

En aquest plànol, apareix pintada en color blau l’extensió que Xaló tenia l’any 1635. El poble va créixer sobretot a finals del segle XVIII i mitjans del XIX a causa de l’impuls econòmic que va representar l’elaboració i comercialització de la pansa.

LA PÓLVORA FESTIVA

En algunes celebracions del segle XVII, la pólvora era un element que s'hi feia notar. És el cas de la festa que va tenir lloc el 1626 quan na Jerònia d’Íxer va prendre possessió de la Baronia de Xaló. Però aquesta no és la única ocasió en què ha quedat constància documental del llançament de coets; ben al contrari, sembla que era una pràctica bastant freqüent. Així ens ho fa pensar una anotació feta pels jurats de Xaló el 1627: Ítem, donà e pagà per pólvora junt a (la) que ha comprat lo jurat Pere Monserrat per a la festa del poble per 11 reals.

EL SOLDAT XALONER QUE BUSCAVA PROTECCIÓ (II)

Aquell 24 de novembre de 1720, mossén Francesc Armengol, rector de la parròquia de Xaló, va manifestar el seu suport a la causa del jove Bertomeu Ordines: (…) que, no conviniendo su Magestad [Felip V] y sus ministros en librarle de las referidas penas no era su ánimo [el de Bertomeu] el salir de la protección de su madre, la yglesia, y quería bolverse a ella. Todo lo qual, como se hallase presente dicho cura, cabeça de esta parrochial, y en nombre de ella, le ofreció abrasar, defender y amparar en la mejor forma que a su estado y empleo incumbe. 

EL SOLDAT XALONER QUE BUSCAVA PROTECCIÓ (I)

En el lugar de Xalón a los veinte y quatro días del mes de noviembre de mil setecientos y veinte años, Bartolomé Ordines, vezino del lugar de Xalón, retraído en la iglesia parrochial de dicho lugar por delito que tiene cometido contra el real servicio, (h)aviéndose huido y hecho fugitivo de las tropas del rey Phelipe Quinto, después de haver centado plasa en sus reales tropas de infantería, en el regimiento de Mallorca, y entendido que por dicho delito la justicia le quería prender, no dándose por libre de pena capital, se refugió a protección y amparo de nuestra madre, la yglesia de dicho lugar, la que quiere le valga, protexe y ampare.