dilluns, 19 de setembre del 2022

EL COGNOM MENGUAL A XALÓ

En el cas d’aquest cognom, hi ha portadors xaloners que el van rebre d’un avantpassat dit Pere Mengual, que era oriünd de la vila mallorquina de Santa Margalida. Després de l’expulsió dels moriscos (1609), ell i la seua dona, Margalida Montaner, es van establir a la Vall d’Ebo i tres dels seus fills (Pere, Mateu i Rafel) es van casar amb xaloneres d’origen mallorquí. Aquestes tres parelles van fixar la seua residència a Xaló, població on va nàixer la seua descendència. Però hi ha alguns xaloners que porten aquest nom de família i no són descendents de Pere Mengual, sinó d’un altre Mengual dit Bertomeu. Aquest mallorquí i la seua esposa, Caterina Mas, van venir a Gata i el 1640 hi va nàixer el seu fill Pere. Aquest es va casar a Xaló amb Francesca Quecles, i els seus descendents conformen una altra branca del llinatge Mengual. Finalment, hi ha un tercer repoblador que procedia de la vila de Llucmajor, al sud de Mallorca, d’on també era la seua dona, Jaumeta Massanet. Aquest matrimoni es va instal·lar a Xaló i, a través del seu fill Bertomeu, casat amb Joana-Àngela Mas, es va perpetuar un tercer llinatge de portadors del cognom Mengual.

diumenge, 6 de febrer del 2022

EL CARRER DE LES PARRES

Ací teniu una foto del tram més estret del carrer de les Parres; al segle XVII ja existia, però se’l coneixia amb el nom de carrer de les Hortes. A l’època islàmica, en comptes de cases hi havia una maqbara o cementeri musulmà.

ELS RIURAUS DE XALÓ (II)

La vinya i el riurau són dos elements característics del paisatge de Xaló. Val la pena conservar-los per a les generacions futures!!!

EL CARRER DE SANT RAFAEL

L’actual carrer de Sant Rafael era conegut al segle XVII amb un gentilici: “carrer dels Mallorquins”. La presència de repobladors procedents d’aquesta illa fou un fet històric transcendental. Xaló (l’antic Ràfol de Xaló) havia quedat deshabitat arran de l’expulsió dels moriscos que l’habitaven, i l’arribada dels colons mallorquins va ajudar a omplir aquest buit demogràfic.

dissabte, 5 de febrer del 2022

LA PANSA A XALÓ (III)

L’Ajuntament de Xaló va sol·licitar al delegat de la Reforma Agrària a Alacant la quantitat de 2.900 quilos de sosa càustica per a l’escaldat de 2.500.000 quilos de raïm produïts en 294 hectàrees. Aquesta petició, va ser formulada el 18 de juliol de 1938, ço és, durant la Guerra Civil i ens fa pensar que, tot i el conflicte bèl·lic, l’elaboració de la pansa no es va interrompre.

LA PANSA A XALÓ (II)

La documentació del Jutjat Municipal de Xaló conté nombroses referències a l’activitat pansera. Així, en l’expedient d’un plet de l’any 1876, s’hi va incloure un inventari en què apareixien esmentats dos objectes absolutament necessaris per a l’elaboració de la pansa: una caldera i una cassa. Literalment, aquest antic document diu açò: [] una caldera de cobre de buen uso, de cabida de unos seis cántaros de agua, [] una caza de escaldar de cobre vieja […]”.

LA PANSA A XALÓ (I)

L’any 1919, a l’Ajuntament de Xaló es va celebrar un judici de faltes per “maltratos de palabra y obra”. La demandant i el demandat havien discutit agrament per la propietat d’un cabàs ple de pilonets de fusta. Aquest fet ens il·lustra, doncs, sobre la importància dels estris que es feien servir en l’elaboració de la pansa. I és que els pilonets, tot i que eren uns elements molt modestos, tenien una funció essencial: evitar que la pansa acabara aixafada en una pila de canyissos.