Els anys centrals del segle XIX van ser especialment
calamitosos per a l’agricultura de Xaló: d’una banda, entre el 1854 i el 1859
la plaga de l’oídium va atacar amb virulència les vinyes del terme i, de l’altra,
l’onada de calor del juliol de 1859, les copioses nevades de l’hivern de 1860 o
la sequera dels mesos d'abril i maig d'aquell mateix any van fer minvar d'una
manera força sensible les collites. Davant aquesta crítica situació, alguns
veïns de Xaló van prendre la decisió de marxar a Alger i Orà com a única forma
d’assegurar-se la subsistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada