LA XOPADA L'ANY 1952

La Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament de Xaló en la seua sessió del 5 de febrer de 1952 va acordar adecentar la zona de la Xopada de la següent manera: proceder a la limpieza de dichos terrenos y nivelación de los mismos, colocando bajo los árboles existentes algunos banquillos. També s’hi va prendre un altre acord: se tomen las medidas pertinentes para que en dicho sitio no se establezcan mendigos y gitanos como ha venido sucediendo. 

EL FORN ROMÀ DE LES HORTES DE XALÓ

La producció d'aquest forn terrisser se centrava principalment en la fabricació d’àmfores destinades a emmagatzemar el vi i l’oli. En primer lloc, amb un percentatge del 60%, trobem l’àmfora vinària Dressel 2/4. En segon, amb un percentatge menys nombrós (11%), s’ha constatat la producció de l’àmfora Dressel 26, de tipus oleari. Finalment, cal destacar la fabricació de tegulae (teules) amb un percentatge del 17%.

LA SENYORIA DE XALÓ COM A CASA FORTA

A l’igual que el Fort de Bèrnia, la Senyoria de Xaló i la seua torre tenien una funció de protecció contra possibles incursions dels pirates del nord d'Àfrica. Així ens ho confirma el capítol XVII de la Carta Pobla de 1611: (...) que en qualsevol ocasió que y haja nova de moros de la mar, la dita universitat de dits llochs (Xaló i Llíber) y singulars persones de aquells sien tenguts y obligats a guardar la casa y torre del señor y fer de centinela francament, sens paga ni renumeració alguna y que axí mateix lo señor (...) promet y se obliga recollir y receptar en dita ocasió en la dita sa casa y torre als vehins y habitadors de dits llochs.

ELS MOLINS DE LA BARONIA DE XALÓ

Foto: Nathalie Agulles Fullana

Els quatre molins de la Baronia (de la Tarafa, Nou, del Giner i de Llíber) aprofitaven les aigües del riu Xaló per a moure les seues moles, ja que la situació del nostre poble al fons d’una vall encerclada de muntanyes no permet que el vent bufe amb la força requerida per a la instal·lació de molins eòlics. 

LA SÉQUIA DE TORRES

A Xaló, hi ha una séquia que no s’ha utilitzat mai per al reg, sinó que ha complit i segueix complint una funció de drenatge de les aigües que, en el transcurs d’una ploguda, baixen des de la partida de Benibrai en direcció cap al casc urbà; es tracta de la séquia de Torres. Aquesta va rebre el seu nom d’un veí del segle XVII: Joan-Antoni Torres, que era notari de professió i tenia unes terres al costat de la séquia. 

RUTA DELS POUS DE XALÓ

Els quatre pous comunals estan situats estratègicament als extrems del poble: el Pou de les Figueretes, a l’est; el de l’Assegador, al sud; el de la Basseta, al sud-oest i el de les Forques, a l’oest. A la part nord no hi havia cap pou, perquè era la séquia major la que proporcionava l’aigua necessària tant per a usos domèstics com agrícoles. 

L'ORIGEN DE LA XOPADA DE L'ASSUT

En la sessió plenària del 13 de desembre de 1885, a iniciativa de l’alcalde Doménec Montaner i Montaner, la Corporació xalonera va prendre l’acord de fer una plantació de xops en una franja de terreny comunal, situada entre el camí d’Alcanalí i la riba dreta del riu. Aquest és l’origen de la Xopada, segurament el paratge més visitat de Xaló. 

EL MUSEU ETNOLÒGIC DE XALÓ

Aquest museu permet al visitant realitzar un recorregut a través de la història, l’arqueologia i els costums de Xaló, i ha seguit una dinàmica constant de creixement en tots els aspectes museístics. El centre s’ubica en un edifici de nova planta. Es tracta d'una realització arquitectònica on s’han combinat estructures tradicionals pròpies de construccions rurals de la zona amb elements de disseny actual. L’edifici consta de dos volums: l’un de planta quadrada i majors dimensions, amb un pati interior i l’altre que consisteix en un annex rectangular.