EL MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS PÚBLIQUES (1649)

El mes d’agost de l’any 1649, els jurats de Xaló (l’equivalent dels actuals regidors) van fer uns pagaments que tenien a veure amb el manteniment del fossar (compra de dues anelles i un clau) i de la carnisseria (adquisició d’una porteta). En canvi, les portes de la casa del mestre no van ser substituïdes sinó reparades. Un veí del lloc dit Pere Femenia es va encarregar de fer aquesta faena.

ADÉU AL CASTELL D'OCTUBRE!

Ara que desapareix el castell, un dels elements més tradicionals de les nostres celebracions d’octubre, convindria recordar que, any rere any, en cada programa de festes se’l qualificava de “gran” i és que veritablement ho era. Enmig de la foscor, es produïa aquell magnífic esclat de llums multicolors. Era un plaer per a la vista, però també el més digne colofó a la processó que s’acabava de celebrar en honor a la patrona de Xaló. No ho oblidarem mai.     

ELS SIGNATARIS DE LA CARTA POBLA DE 1611

En la signatura de la Carta Pobla de 1611 van intervenir, d’una banda, en Pere d’Íxer, baró de Xaló, i, de l’altra, els nous repobladors representats de la següent manera:

Per la part del Ràfol de Xaló (l'actual Xaló), Jaume Albanell (jurat), Pere Andrés, Arnau Banyuls (jurat), Damià Ronda (justícia), Joan Bosch, Jaume Castelló, Antoni Ferrer, Joan Ferrer, Joan Font, Joan Gavilà, Antoni Martines, Lluís Martines, Joan Masanet, Sebastià Mestre, Montserrat Andrés, Mateu Montaner, Bertomeu Oliver, Martí Pastor, Sebastià Penyalva, Sebastià Quecles, Guillem Bernabeu, Andreu Bernabeu, Jaume Borau, Joan Boix, Jeroni Ridaura, Nicolau Ridaura, Francesc Rúvio, Pere Rúvio, Joan Sala, Baltasar Serra, Doménec Berenguer, Joan Serra eivissenc, Miquel Valero i Joan Vallés.

Per la part de Llíber, Miquel Monjo (justícia), Pere Noguera (jurat), Jordi Puig, Sebastià Mas, Rafael Puig, Antoni Monjo, Llorenç Reus, Miquel Salvà, Miquel Vidal, Miquel Mas, Bernat Femenia, Pere Lull, Antoni Puigcerver, Francesc Mas, Joan Noguera, Onofre Mas, Joan Ros, Jaume Vidal, Climent Armengol, Pere Morell, Pere Monserrat, Pere Oliver, Rafel Pou, Francesc Penya i Bertomeu Puig.

LA CARTA POBLA DE 1611, UNA FITA HISTÒRICA

Hui celebrem l’aniversari de la Carta Pobla de la Baronia de Xaló. Han passat 404 anys des de la data de la seua signatura. Es tracta d’un document que molts xaloners i xaloneres ja han llegit gràcies a una publicació feta per l’Ajuntament de Xaló. El text s’estructura en una introducció, un colofó i, enmig de tots dos, trobem el gruix del seu contingut constituït per 32 capítols. Aquests van donar forma al nou règim senyorial que es va implantar arran del decomís dels béns que havien pertangut als moriscos expulsats. De la seua redacció es va encarregar Joan-Llorenç Roures, notari de la ciutat de València.

LA DATA HISTÒRICA DEL 12 DE SETEMBRE

El 12 de setembre de 1611 constitueix una data històrica per al municipi de Xaló, ja que es correspon amb el dia de la signatura de la Carta Pobla. Per la seua transcendència, aquest conveni està considerat com l’acta refundacional de Xaló i Llíber després de l’expulsió dels moriscos. Les cartes pobles han estan definides com a “partides de bateig” d’una nova comunitat local, perquè amb la seua promulgació un nou municipi cobrava vida.

EL COGNOM BERENGUER A XALÓ

Els Berenguer de Xaló són oriünds de Xàbia. El 1611 ja estaven instal·lats al nostre poble. Al cap de família, li deien Doménec i la història local el recorda pel fet d'haver intervingut com a signatari de la Carta Pobla. La seua esposa era Margalida Bisquert, també de Xàbia. Aquest matrimoni tenia dos fills: Sebastià i Joan. Aquest últim va morir tràgicament a causa d'una caiguda quan els seus pares encara vivien. L'acta de defunció -redactada pel rector Torrella el 23 de maig de 1623- fa esment de les lesions que van causar el seu decés: les pars internes rebentades dins lo cos. Abans del seu traspàs, havia tingut quatre fills amb la seua muller, Antonina Serra, una repobladora d'origen eivissenc.

EL LLINATGE ROCA A XALÓ

El fundador d’aquest llinatge és Bertomeu Roca i Roca, natural de la ciutat de Xàtiva, la capital de la comarca de la Costera. Bertomeu és l’avantpassat comú dels xaloners i les xaloneres que a hores d’ara porten aquest cognom. D’ell sabem que era apotecari de professió, i el 6 d’abril de 1727 es va casar amb Margalida Oliver i Val, donzella nascuda a Xaló. Quan Bertomeu va morir (segurament a finals de l’any 1754), va deixar una nombrosa família: els seus fills Maria, Vicent, Gabriel, Joan i Bertomeu Roca i Oliver.  

DÉNIA SUBMINISTRA A XALÓ PEBRE I SUCRE (1753)

Joan Font, ferrer de professió, i Rafel Omar, llaurador, eren dos veïns de Xaló que el 12 de novembre de 1753 van adquirir d’un comerciant de Dénia dit Pere-Joan Vignau la següent mercaderia: (…) cinco arrobas de pimienta de treze libras cada una y quinze arrobas de azúcar, al [precio] de quatro libras ocho sueldos la arroba (…). El preu d’aquests articles, no el van satisfer en el moment de la compra, sinó que es van comprometre amb el venedor a pagar-los el dia de Sant Joan de l’any vinent.

NOTES SOBRE L'ECONOMIA DE XALÓ AL SEGLE XVII

Com que al segle XVII l’economia de Xaló no tenia el caràcter d’autàrquica, els seus pobladors necessitaven també comprar determinats béns que no manufacturaven. És el cas de les teles. Els xaloners d’aleshores solien adquirir-les de mercaders establits a Dénia, que era un important centre d’intercanvis econòmics afavorits per la intensa activitat comercial del seu port. Un d’aquests mercaders era Francesc Rigaud, d'origen francés, de qui no coneixem la data exacta del seu decés, però sí sabem que el dia 25 d’abril de 1649 ja era mort i que la seua muller, Anna Juliani, estava al front dels negocis del difunt. En aquell temps Pere Gilabert, ferrer de Xaló, li va fer una compra de teles a la viuda de Rigaud. Un altre veí del nostre poble, Gabriel Serra, també va adquirir aquest tipus de material de la mateixa proveïdora l’any 1649, i es va comprometre a pagar per la mercaderia 4 lliures i 4 sous. Així mateix, l’any 1650 els xaloners Antoni Serra i Bàrbera Castelló, viuda de Martí Serra, van fer una adquisició de tèxtils per 9 lliures, 13 sous i 6 diners.

EL LLINATGE MESTRE A XALÓ

L’origen del llinatge Mestre a Xaló es remunta a l’arribada d’un repoblador mallorquí dit Sebastià. Era oriünd de la vila de Santa Margalida. Aquest colon es va casar dues vegades i va morir a Xaló el 9 d’abril de 1630, a l’edat de 60 anys. Era propietari d’una casa a l’actual carrer de Sant Rafael, i per això també es coneixia aquesta via amb la denominació de carrer de Sebastià Mestre. Però tenia encara un tercer nom: carrer dels Mallorquins. Sebastià Mestre és l’avantpassat comú de molts xaloners i xaloneres, perquè la seua descendència ha estat molt extensa. 

EL LLINATGE NOGUERA A XALÓ

Després de l’expulsió dels moriscos (1609), el repoblador Joan Noguera es va instal·lar a Llíber amb la seua muller, Margalida Puig. Aquest colon procedia de la vila mallorquina de Llucmajor. Un dels fills d’aquesta parella dit Bertomeu es va casar amb Maria Vidal Pastor i es van establir a Xaló. I pràcticament tots els portadors del cognom Noguera que hi ha a hores d’ara a Xaló són descendents d’un fill d’aquest matrimoni, Bertomeu Noguera Vidal, i de la seua esposa, Isabet-Anna Femenia Mengual. A aquesta nissaga pertanyen Vicent Noguera Mengual, un secretari de l’Ajuntament de Xaló que va viure al segle XIX, i Josep Noguera Ferrà, alcalde de Xaló a la primeria del segle XX. 

MÉS DADES SOBRE JOAN-MIQUEL ROMÀ (II)

Joan-Miquel Romà sentia un gran interés per la cultura popular. Segons la informació que va donar la seua viuda, Benita Case, quan venia a passar una temporada a Xaló, dedicava una gran part del seu temps a preguntar a la gent sobre records del poble o, també, sobre aspectes de la seua història. Així mateix, l'estudi del lèxic li resultava interessant: volia saber més paraules en valencià. Li encantava que li cantaren cançons populars o li relataren contes locals. De tot el que li deien, sempre en prenia apunts.  

MÉS DADES SOBRE JOAN-MIQUEL ROMÀ (I)

El motiu que el poeta xaloner Joan-Miquel Romà es traslladara a viure a València l’explicava així la seua viuda, Benita Case: Porque él era de Jalón pero su vida de estudiante, su vida entera la había pasado en Valencia y su familia vivía a medio camino entre Valencia y Jalón, a temporadas. Su madre era viuda. Enviudó cuando mi marido tenía dos añitos, y donde se encontraba a gusto era en el pueblo. Vino a aquí porque los hijos estudiaban, y como tenía un buen bienestar se lo permitieron. Su padre había sido maestro, pero tuvo la desgracia de morir a los 32 años y la madre se volcó en los hijos. Recuerdo con cariño que mi marido me contaba que le decía a su madre "yo quiero tener un papá, cómprame un papá”. Lo echaba de menos.

(Poesies completes de Joan Miquel Romà, pàgina 17)

JOAN-MIQUEL ROMÀ, EL POETA XALONER

Joan-Miquel Romà Mas va nàixer a Xaló el 20 de març de 1914. Va estudiar la carrera de mestre a la Normal de València. Era amic personal de Juan Gil-Albert, dels germans Renau i de José Bueno. Va ser director de la revista Nueva Cultura. Va participar en el Segon Congrés d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, celebrat a València el 1937. Va passar a França, on el van recloure al camp de concentració de Saint Cyprien. Va viure a Perpinyà i, durant la Segona Guerra Mundial, va col·laborar amb la Resistència contra l’ocupació nazi.

El 1947 es va casar amb Benita Case. El 1948 va ser un any molt important en la vida del nostre autor: d’una banda, va nàixer el seu fill amb una notable deficiència mental; de l’altra, es va instal·lar amb la seua família a Varsòvia. Allí residiria una dècada. El 1958 va ser l’any de la seua tornada a València. Com a exiliat, li va resultar difícil trobar faena. Amb uns amics va fundar un centre on ensenyaven l’anglés. Era la Franklin School, i estava situada a un pis del carrer del baró de Càrcer. Quan se li va permetre exercir el magisteri, va ser mestre a diversos pobles de la província de València. En els darrers anys de la seua existència donava classes de valencià. Va morir a València el 2 de febrer de 1978.  

LA DENOMINACIÓ ANTIGA DEL NOSTRE RIU

En el Capbreu de 1635 no s’empra la denominació històrica de "riu Almèdia"; circumstància que fa pensar que amb l’arribada dels repobladors aquest topònim va caure en desús. En l’etapa morisca, sí que s’emprava perquè així ho indica la documentació d’aquell temps. "Almèdia" és un mot d’origen àrab, que també es troba en la toponímia de Callosa d’en Sarrià. Allí, "Almèdia" s’aplica a una serra i no a un riu. De tota manera, en ambdós casos aquest topònim té un caràcter bàsicament descriptiu, car en àrab "al ma’ida" significa "taula" i evoca la imatge d’una superfície plana, ja siga la de la part superior d’una muntanya o la de la ribera d’un riu.

LA PRIMERA INSTAL·LACIÓ DE L'AIGUA POTABLE (1934)

La primera instal·lació d’aigua potable de Xaló es remunta a l’any 1934. Eixe any, concretament el 7 de maig, el Consistori xaloner va rebre dels Serveis Hidràulics de València un telegrama que deia: Anunciando que el día 11 del actual se hará la entrega a este Ayuntamiento de las obras de conducción de aguas potables.

LA REPARACIÓ DE LA TEULADA DE LA RECTORIA (1948)

L’any 1948, la teulada de cal rector es trobava en un estat ruïnós. Uns veïns es van oferir a reparar-la. Però no era suficient: calia comprar els materials. D’aquesta despesa, l’Ajuntament de Xaló se’n va fer càrrec.

LA TRADICIÓ DEL VI A XALÓ

El primer de novembre de 1933, l’Ajuntament de Xaló va enviar al cap del Servei Agrònom d’Alacant un telegrama on exposava que los agricultores verían con agrado que, a más de llevar los vinos de este término la denominación de Alicante, se llamen de Jalón.

L'ORIGEN DE LES FESTES DE SANT DOMÉNEC

L’origen de les actuals Festes de Sant Doménec es remunta al porrat que es feia a mitjans del segle XIX en la data del 4 d’agost a la Placeta de l’Ermita; posteriorment, el Plenari de l’Ajuntament de Xaló va prendre dues decisions en la seua sessió del 25 de juliol de 1897: d’una banda, traslladar el lloc de celebració a la Plaça Major i carrers adjacents i, de l’altra, perllongar la seua durada a tres dies, que serien el 4, 5 i 6 d’agost.

LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES A XALÓ (1868)

A principis del mes de desembre de 1868, es van celebrar a Xaló les primeres eleccions locals per sufragi universal. Lògicament, es va tractar d’un canvi polític d’extrema importància. A aquells comicis van concórrer dues forces polítiques: d’una banda, l’encapçalada per Francesc Llopis Fullana i, de l’altra, la que tenia com a cap de llista a Doménec Montaner Montaner. Del primer, propietari de la bassa del Xopena, no tenim cap imatge; del segon, en canvi, sí disposem d’un retrat pintat a l’oli.     

CARRERS TANCATS

El carrer Nou i el de la Duquessa estan hui comunicats amb el de Salamanca, però a finals de la dècada dels 40 del segle XIX hi havia una casa que impedia la confluència d’aquests tres carrers. L’edifici li pertanyia a Josep Mas i Grimalt i l’havia adquirit de Josep Reig. En la sessió ordinària del Plenari del dia 8 d’abril de 1849, aquesta qüestió va ser introduïda per Miquel Durà i Garcés, l’alcalde d’aleshores. L’acta de l’esmentada sessió s’hi refereix de la següent manera:

"Por el Sr. Presidente se hizo presente a la Corporación que, declarada de utilidad pública la casa de José Reig, ahora de José Mas y Grimalt por haberla enajenado el primero, situada en la Calle Nueva de esta población, lindante por los lados con casa de Fernando Ruvio y Pedro Pelló, a fin de dar comunicación a la otra calle que se está edificando denominada del pozo de las higueras [hui, carrer Salamanca] con la dicha Calle Nueva y la de la Enseñanza [hui, carrer de la Duquessa]."

MARGALIDA TECLES, TRES VEGADES MARIDADA

Margalida Tecles i Capdebou era filla dels repobladors d'origen illenc Sebastià i Margalida. Es va casar tres vegades: la primera fou a Xaló amb Jaume Mestre l’any 1622; la segona a Tàrbena amb Cristòfol Molina i la tercera a Dénia amb mestre Joan Jaume –el teixidor de lli– el 1627, de qui era vídua en el moment del seu traspàs. Va ser soterrada el dia 24 d’octubre de 1636 a l’església de Xaló.

Va atorgar testament davant el notari Vicent Perles el 22 d’octubre d’aquell mateix any. Per les anotacions del rector Vargues, sabem que tots els objectes personals que li havien pertangut en vida van ser venuts a la plaça de Xaló; es tractava d’un lot integrat per roba, un matalaf, una màrfega, un mantell i un llençol, que va generar la quantitat de 17 lliures. A més, estava pendent el cobrament de 38 lliures que corresponien al preu d’una casa que s’havia de vendre. La difunta va tenir, finalment, un soterrar digne i fins i tot la institució d’una missa perpètua la diada de Santa Margalida.

JOAN SERRA, DE LLÍBER A XALÓ

Joan Serra procedia de Santa Margalida, i era fill del Joan Serra i Rafela Ciurana. A través de la declaració feta per Pere-Blai Noguera i incorporada al Capbreu de 1635, se sap que abans de traslladar-se a Xaló havia estat vivint a Llíber, on tenia una casa al carrer/camí de Gata.

LA COL•LABORACIÓ CULTURAL ENTRE GATA, LLÍBER I XALÓ

Des de l’any 2014, Gata de Gorgos, Llíber i Xaló han refermat els seus lligams històrics basats en la seua comuna vinculació a la casa nobiliària dels Íxer, fundada per un fill del rei Jaume I. La duquessa d’Almodóvar pertanyia a aquesta família, i les celebracions que s’han fet en l’any del bicentenari de la seua mort han propiciat la col·laboració dels tres municipis en el desenvolupament de tot un seguit d’activitats culturals. A fi de programar-les, es va crear una comissió mixta. La foto va ser presa en el decurs d'una sessió celebrada a Gata, i hi apareixen alguns dels seus membres.

PRIMER TALLER DE HISTÒRIA DE XALÓ (2015)

A finals del 1936, les bombes queien sobre Madrid. Començaven a escassejar els queviures. L’horror de la guerra s’intensificava. Xiquets, dones i ancians abandonaven la capital en direcció cap als pobles valencians. El nostre municipi es va convertir en una solidària vila d’acollida. Ara, tretze informants ens parlen de la vida quotidiana en aquell temps en què els naturals de Xaló convivien amb evacuats de Madrid.

Font: Independents per Xaló

REPARACIÓ DEL CAMÍ DE TÀRBENA

L’Ajuntament de Xaló ha sol·licitat una ajuda a la Diputació Provincial d’Alacant per a l’obra de reforma i gran reparació de l’antic camí de Tàrbena, que discorre al sud-oest del casc urbà i té una fàcil accessibilitat des del camí de Passula. Aquesta via, de titularitat municipal, presenta a hores d’ara un estat deficient, especialment als seus primers 700 metres. El pressupost s’eleva a la suma de 59.816,33 euros.

Font: Independents per Xaló

EL LLINATGE TRENTÍ O TERENTÍ

El primer Trentí, de nom Jeroni, va arribar a Ondara des de Gènova. En aquesta població es va casar amb Vicenta Marqués, de qui sabem que va morir l’any 1624. La parella va tenir un fill i una filla a qui els deien respectivament Lluís i Esperança. Lluís Trentí Marqués va nàixer a Ondara el 1612, on va morir el 1666. Es va casar amb Úrsula Trilles Castellolí. Lluís, un dels fills d’aquest matrimoni, va prendre com a esposa a Vicenta Mayor Febrer, també d’Ondara. Van engendrar nou fills, però el que ens interessa és Antoni-Vicent perquè es va casar amb la xalonera Esperança Mestre Mengual. El matrimoni va fixar la seua residència a Xaló i així es va originar el llinatge xaloner dels Trentí (actualment, Terentí).

DESCENDENTS D’ANTONI VICENT TRENTÍ MAYOR + ESPERANÇA MESTRE MENGUAL
Vicent Trentí Mestre	Va nàixer el 1736. Es va casar amb Maria Mengual Ferrà. La seua professió era la d’advocat. Era propietari d’un terreny de 10 jornals amb casa de camp, sénia i bassa a la partida de la Solana. Aquesta possessió li la va vendre a un mercader de Dénia dit Nicolau Gavilà i, després, aquest li la va revendre a mossén Josep Berenguer, natural de Xaló i rector de la vila de Castielmontán, situada al bisbat de Sogorb.
Vicenta Trentí Mestre	Va nàixer el 1716. Va ingresar de monja en el convent de Sant Felip Neri de Xàbia.
Maria Trentí Mestre	Era propietària d’una parcel·la plantada de moreres i garrofers, situada al costat del Molí Nou.
Sebastià Trentí Mestre	Va nàixer el 1717. Era llaurador. Es va casar amb Magdalena Montaner Gil el 1742.

EL COGNOM SIVERA A XALÓ

Els Sivera vénen a Xaló a començaments del segle XVII des de Beniatjar; per tant, no són d’origen illenc. El primer Sivera que s’estableix al nostre poble li deien Francesc Sivera i estava casat amb Montserrada Soriano, que també era natural de Beniatjar. Un personatge destacat del llinatge Sivera va ser mossén Sebastià Sivera Font. Va ser rector de Canals i va escriure un llibre titulat Apuntes histórico-descriptivos de la villa de Canals, que va aparéixer publicat l’any 1907. Aquesta obra s’ha convertit en una eina fonamental per a l’estudi de les tradicions i la història de Canals. Allí té dedicat un carrer i un institut per l’agraïment que senten els seus habitants. Està soterrat al cementeri de Xaló. 

EL COGNOM GINER A XALÓ

Jaume Giner, el fundador del llinatge a Xaló, venia de Murla i es va casar a Xaló amb Gertrudis Montaner. Era l’any 1750. La família Giner-Vilaplana era la propietària dels quatre molins de Xaló. Joan Giner Vilaplana era advocat i va ser pare de Joan Giner Martí, alcalde de Xaló i representant de la Junta Local de la Gloriosa en la Provincial d’Alacant. Jaume Giner Vilaplana va ser rector i propietari del Molí Nou. En morir va passar al seu nebot Joan Giner Martí, pare de Gabriel, Maria, Manela i Anna Giner Montaner.  

EL COGNOM LLOPIS A XALÓ

Vista de la bassa del Xopena amb els seus característics arcs 

La introducció del cognom Llopis és ja tardana, de mitjans del segle XVIII. Arriba des d’Orba amb el Francesc Llopis que va contraure matrimoni amb la xalonera Rosa Monserrat. Entre els seus descendents es troba Francesc Llopis Fullana, alcalde en diverses ocasions al segle XIX. Era obrer de professió. Durant molts anys va ser l’encarregat que el Plànol de les Alineacions dels Carrers de Xaló del 1847 s’aplicara correctament. Sembla ser que va construir la bassa del Xopena, que té una coberta d'arcs entrecreuats. El terreny que ocupa la bassa i els bancals del voltant li pertanyien. Els seus descendents són els Llopis-Albanell i ells van heretar del seu pare les referides hortes. 

LA REGULACIÓ DEL PREU DE LA FARINA I EL PA (1937)

El 19 de març de 1937, el Govern Civil d’Alacant va enviar una comunicació als municipis de la província on es feia saber que las fábricas de harina desde el 25 vienen obligadas a vender el saco de harina de 100 k. al precio de 70 pts. (y) el kilo de pan a 70 céntimos.

CONFERÈNCIA SOBRE EL MILDIU (1934)

El 8 de maig de 1934, l’enginyer agrònom d’Alacant que s’encarregava de les plagues del camp va comunicar a l’Ajuntament de Xaló la següent notícia: Anunciando una conferencia sobre el mildiu para el día 13 del actual a las 3 de la tarde. Es tracta d’una malaltia de les plantes produïda per alguns gèneres de fongs oomicets peronosporals, caracteritzada per l’aparició d’un borrissol blanquinós a les parts afectades.

EL CULTIU DE LA CREÏLLA

El Registre Municipal de Xaló ens parla d’un temps en què a Xaló encara es cultivava la creïlla. El 14 de gener de 1937, l’Ajuntament va fer la següent petició a Alacant: Solicitando envío de 375 k. de patata para simiente. I el 7 de febrer de 1938, l’Ajuntament va rebre d’Alacant aquest comunicat: Manifestando que han de sembrarse 301 áreas, 29 centiáreas de patatas en la presente temporada, en secano, según relación de peticionarios. 

TALL DE L’ACCÉS AL PONT D’ALCANALÍ

Recordeu que el proper dia 9, dilluns, es tallarà el pas pel pont de Xaló a Alcanalí, i romandrà tancat fins al 23 de març. Així ho ha fet saber la Diputació Provincial d’Alacant en el Butlletí Oficial.

LA DUQUESSA D'ALMODÓVAR I L'EDUCACIÓ

Una de les preocupacions més importants de la duquessa fou el foment de l’educació, que és un dels punts principals de l’ideari il·lustrat. A començaments del segle XIX, ben pocs eren els que sabien llegir i escriure. L’estudi era una activitat reservada a persones que gaudien de possibilitats econòmiques. La Il·lustració entén que l’educació pot ajudar a crear prosperitat; els individus que hagen rebut una formació sempre resultaran més útils a la comunitat. Des d’aquesta perspectiva, és comprensible la voluntat de la duquessa de destinar una part del seu patrimoni a la creació d’escoles en aquells llocs de què era senyora: Gata, Xaló i Llíber.