LA REPARACIÓ DE LA TEULADA DE LA RECTORIA (1948)

L’any 1948, la teulada de cal rector es trobava en un estat ruïnós. Uns veïns es van oferir a reparar-la. Però no era suficient: calia comprar els materials. D’aquesta despesa, l’Ajuntament de Xaló se’n va fer càrrec.

SERVET I MAURÍ, DOS COGNOMS XALONERS D'ORIGEN FRANCÉS

El cognom Servet fou introduït per Jaume, natural del regne de França, a les darreries del segle XVII. Una vegada instal·lat a la nostra baronia, el 25 de novembre de 1699 es va casar amb la xalonera Anna-Maria Fullana. Així ho constata el Segon Quinque Libri de la parròquia. El cognom Servet s’ha convertit, doncs, en l’única recialla de la presència de francesos en el període històric de la refundació de Xaló, després del daltabaix demogràfic que va suposar l’expulsió dels moriscos. Finalment, també des de França però ja al segle XVIII, arribarà al nostre poble un mercader dit Michel Maury, que serà el primer avantpassat de tots els xaloners i xaloneres que han portat o porten el cognom Maurí.

EL SOLDAT XALONER QUE BUSCAVA PROTECCIÓ (II)

Aquell 24 de novembre de 1720, mossén Francesc Armengol, rector de la parròquia de Xaló, va manifestar el seu suport a la causa del jove Bertomeu Ordines: (…) que, no conviniendo su Magestad [Felip V] y sus ministros en librarle de las referidas penas no era su ánimo [el de Bertomeu] el salir de la protección de su madre, la yglesia, y quería bolverse a ella. Todo lo qual, como se hallase presente dicho cura, cabeça de esta parrochial, y en nombre de ella, le ofreció abrasar, defender y amparar en la mejor forma que a su estado y empleo incumbe. 

EL SOLDAT XALONER QUE BUSCAVA PROTECCIÓ (I)

En el lugar de Xalón a los veinte y quatro días del mes de noviembre de mil setecientos y veinte años, Bartolomé Ordines, vezino del lugar de Xalón, retraído en la iglesia parrochial de dicho lugar por delito que tiene cometido contra el real servicio, (h)aviéndose huido y hecho fugitivo de las tropas del rey Phelipe Quinto, después de haver centado plasa en sus reales tropas de infantería, en el regimiento de Mallorca, y entendido que por dicho delito la justicia le quería prender, no dándose por libre de pena capital, se refugió a protección y amparo de nuestra madre, la yglesia de dicho lugar, la que quiere le valga, protexe y ampare. 

LES FESTES DE SANT ANTONI I SANT PERE

Existeix un cert paral·lelisme entre les festes locals de Sant Antoni i Sant Pere màrtir o de Verona. La segona té lloc el darrer dissabte del mes d’abril. Són dues festivitats que, tot i que no arriben a tenir la importància de les dels sants patrons de Xaló (la Mare de Déu Pobra i Sant Doménec), se celebren des de fa segles i tant en l’una com en l’altra hi ha famílies que s'han encarregat d'organitzar-les generació rere generació. Gràcies a elles aquestes dues festes no han desaparegut. Però, a més a més, dels sants que les presideixen s’espera un auxili que no és general –com el que se’ls atribueix als sants patrons–, sinó que es caracteriza per la seua especialització: la salut dels animals (en el cas de Sant Antoni) i la protecció contra les pedregades (en el de Sant Pere). 

L'ANIMAL QUE LI FA COMPANYIA A SANT ANTONI

Generalment es tracta d’un porc, però no sempre. En la representació de Sant Antoni[1] que es conserva a l’antiga alqueria de Masserof de Xaló, crida l’atenció la presència d’un anyell en comptes d’un bacó. Però en la imatge que hi ha al temple parroquial apareix l’animal tradicional, pintat d’un color negre intens i ajagut. Sembla que estiga malalt o que li falten forces per a posar-se dret. Aquesta estranya positura es podria relacionar amb allò que conta la tradició: quan Sant Antoni estava al desert fent vida d’ermità, va aconseguir curar un porquet que no caminava bé. Diuen que, com a senyal de la seua gratitud, aquell garrinet seguia el seu benefactor pertot arreu. 

[1] Es tracta d’un retaule ceràmic.

MÉS DADES SOBRE LA FESTA DE SANT ANTONI

Per mitjà d’unes anotacions fetes per mossén Josep Paradís en els llibres parroquials, se sap que el 1687 un veí de Xaló dit Martí Pastor va ser clavario de S. Antonio i que, entre les despeses que va originar la festa d’aquell any, s’hi trobaven les del pambenet i la processó.

QUE POC FALTA PER A SANT ANTONI!

Les primeres referències documentals sobre l’altar de Sant Antoni Abat (dit també “del porquet") es remunten a l’any 1654: primo, un frontal de guadamazil; ítem, dos toallas con randa; ítem, un frontal de red de hilo de cáñamo con aforro de viento; ítem, una lámpara de alatón; ítem, dos candelabros de alatón.