LA SEDA A LA MARINA ALTA

Ondara era la població de la comarca de la Marina Alta que més seda va produir el 1738 (840 lliures), i anava seguida pel Verger (420), la Setla i Mira-rosa (300), Xaló (180), Beniarbeig (171) i Gata de Gorgos (168). 

LA TORRE DE BÈRNIA

L’anomenada Torre de Bèrnia –que no s’ha de confondre amb el Fort– era una construcció defensiva que ocupava un quadrat de sis metres al cim de la serra. El dia 3 de maig de 1250 el rei Jaume I va atorgar a Pere Blasc l’encàrrec de custodiar-la. Vint dies després, el monarca va ratificar l’esmentada comanda, tot assignant-li a Blasc sis homes perquè l’ajudaren a complir-la. 

ELS TORRENTS DE LA SOLANA

Quan a Xaló plou de forma intensa, es formen a la Costera de la Solana dos torrents d’aigua impetuosa. En aquesta imatge, els podreu observar fàcilment: són les dues línies blanques que hi apareixen. 

LA PROHIBICIÓ DE LES "ESQUELLADES"

Quan una persona vídua es tornava a casar, a Xaló hi havia el costum de fer-li una “esquellada”, ço és, els veïns seguien la comitiva nupcial fent sonar esquelles. El soroll era ensordidor. Es tractava d’una tradició molt arrelada, però també humiliant per als qui la patien. Per tal d’evitar-la, algunes parelles es casaven quan tot el poble dormia. L’Ajuntament d’aleshores va prendre la decisió d’intervenir a favor de la dignitat d’aquestes persones tot prohibint les esquellades en l’article 40 de les Ordenances de 1906. 

EL FORN ROMÀ DE LES HORTES DE XALÓ

La producció d'aquest forn terrisser se centrava principalment en la fabricació d’àmfores destinades a emmagatzemar el vi i l’oli. En primer lloc, amb un percentatge del 60%, trobem l’àmfora vinària Dressel 2/4. En segon, amb un percentatge menys nombrós (11%), s’ha constatat la producció de l’àmfora Dressel 26, de tipus oleari. Finalment, cal destacar la fabricació de tegulae (teules) amb un percentatge del 17%.

"ORQUÍDIES DE XALÓ" (2007)

Toni Pont Font, l’autor del llibre, ens diu que al terme de Xaló hi ha almenys 18 espècies d'orquídies mediterrànies agrupades en 7 gèneres i que són plantes de floració primaveral més bé primerenca. En general, els mesos més abundants en floracions són abril i maig. El gènere Spiranthes n’és una excepció, ja que té un parell d’espècies que floreixen a l’estiu i la tardor respectivament.

ELS GARCÉS, UN LLINATGE DE NOTARIS XALONERS

Al segle XVIII, els notaris Garcés van ser quatre: Pere Garcés Oliver, l’avi; Climent Garcés Ferrà, el fill; Climent-Eugeni i Joan Baptista Garcés Fornells, els néts. Isabel Garcés Gil, filla de Climent-Eugeni es va casar amb Pere Durà Salom, natural de Pedreguer, i un dels fills d’aquesta parella dit Miquel fou notari –a més d’alcalde de Xaló– i també ho seria Joan Baptista, fill d’aquell i de Rosa Garcés Vicens.  

CAMPS I PASTURES

A mitjans del segle XIX, l’elaboració de la pansa es va convertir en el principal motor de l’economia, i això va produir un considerable augment del terreny plantat de ceps. Moltes de les antigues pastures es van transformar en vinyes per les necessitats de la indústria pansera. Fou aleshores quan el paisatge de Xaló va experimentar un canvi que va afectar a les muntanyes i, especialment, a les zones on venia practicant-se el pastoreig. D’aquesta manera, les exigències productives van determinar la proliferació de les escales de cultiu, és a dir, parcel·les disposades esglaonadament i delimitades per marges de pedra seca.   

ELS XALONERS I ELS SEUS OFICIS (1865)

L’acta corresponent a la sessió del Plenari de l’Ajuntament de Xaló del 12 de març de 1865 ens informa sobre els oficis a què es dedicaven alguns veïns de Xaló: (…) don José Martínez y Bisbal, profesor de instrucción primaria; don Manuel Jaime, veterinario; don Gerónimo Mengual y Font, comerciante; don Vicente Botella y Mestre, carpintero; don José Seguí y Llavador, alpargatero; don José Sivera y Gadea, herrero; don Francisco Font y Puigserver, zapatero; don José Aranda y Fullana, presbítero; don Joaquín Ferrer y Fullana, tejedor; don José Garcés y Fullana, albardero; don Bautista Mengual y Font, ganadero; don Juan Noguera y Mengual, tratante en ganado.