Quan una persona vídua es
tornava a casar, a Xaló hi havia el costum de fer-li una “esquellada”, ço és, els
veïns seguien la comitiva nupcial fent sonar esquelles. El soroll era
ensordidor. Es tractava d’una tradició molt arrelada, però també humiliant per
als qui la patien. Per tal d’evitar-la, algunes parelles es casaven quan tot el
poble dormia. L’Ajuntament d’aleshores va prendre la decisió d’intervenir a
favor de la dignitat d’aquestes persones tot prohibint les esquellades en
l’article 40 de les Ordenances de 1906.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada