L'ORIGEN DE LES FESTES DE SANT DOMÉNEC

L’origen de les actuals Festes de Sant Doménec es remunta al porrat que es feia a mitjans del segle XIX en la data del 4 d’agost a la Placeta de l’Ermita; posteriorment, el Plenari de l’Ajuntament de Xaló va prendre dues decisions en la seua sessió del 25 de juliol de 1897: d’una banda, traslladar el lloc de celebració a la Plaça Major i carrers adjacents i, de l’altra, perllongar la seua durada a tres dies, que serien el 4, 5 i 6 d’agost.

LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES A XALÓ (1868)

A principis del mes de desembre de 1868, es van celebrar a Xaló les primeres eleccions locals per sufragi universal. Lògicament, es va tractar d’un canvi polític d’extrema importància. A aquells comicis van concórrer dues forces polítiques: d’una banda, l’encapçalada per Francesc Llopis Fullana i, de l’altra, la que tenia com a cap de llista a Doménec Montaner Montaner. Del primer, propietari de la bassa del Xopena, no tenim cap imatge; del segon, en canvi, sí disposem d’un retrat pintat a l’oli.     

CARRERS TANCATS

El carrer Nou i el de la Duquessa estan hui comunicats amb el de Salamanca, però a finals de la dècada dels 40 del segle XIX hi havia una casa que impedia la confluència d’aquests tres carrers. L’edifici li pertanyia a Josep Mas i Grimalt i l’havia adquirit de Josep Reig. En la sessió ordinària del Plenari del dia 8 d’abril de 1849, aquesta qüestió va ser introduïda per Miquel Durà i Garcés, l’alcalde d’aleshores. L’acta de l’esmentada sessió s’hi refereix de la següent manera:

"Por el Sr. Presidente se hizo presente a la Corporación que, declarada de utilidad pública la casa de José Reig, ahora de José Mas y Grimalt por haberla enajenado el primero, situada en la Calle Nueva de esta población, lindante por los lados con casa de Fernando Ruvio y Pedro Pelló, a fin de dar comunicación a la otra calle que se está edificando denominada del pozo de las higueras [hui, carrer Salamanca] con la dicha Calle Nueva y la de la Enseñanza [hui, carrer de la Duquessa]."

MARGALIDA TECLES, TRES VEGADES MARIDADA

Margalida Tecles i Capdebou era filla dels repobladors d'origen illenc Sebastià i Margalida. Es va casar tres vegades: la primera fou a Xaló amb Jaume Mestre l’any 1622; la segona a Tàrbena amb Cristòfol Molina i la tercera a Dénia amb mestre Joan Jaume –el teixidor de lli– el 1627, de qui era vídua en el moment del seu traspàs. Va ser soterrada el dia 24 d’octubre de 1636 a l’església de Xaló.

Va atorgar testament davant el notari Vicent Perles el 22 d’octubre d’aquell mateix any. Per les anotacions del rector Vargues, sabem que tots els objectes personals que li havien pertangut en vida van ser venuts a la plaça de Xaló; es tractava d’un lot integrat per roba, un matalaf, una màrfega, un mantell i un llençol, que va generar la quantitat de 17 lliures. A més, estava pendent el cobrament de 38 lliures que corresponien al preu d’una casa que s’havia de vendre. La difunta va tenir, finalment, un soterrar digne i fins i tot la institució d’una missa perpètua la diada de Santa Margalida.

JOAN SERRA, DE LLÍBER A XALÓ

Joan Serra procedia de Santa Margalida, i era fill del Joan Serra i Rafela Ciurana. A través de la declaració feta per Pere-Blai Noguera i incorporada al Capbreu de 1635, se sap que abans de traslladar-se a Xaló havia estat vivint a Llíber, on tenia una casa al carrer/camí de Gata.

LA COL•LABORACIÓ CULTURAL ENTRE GATA, LLÍBER I XALÓ

Des de l’any 2014, Gata de Gorgos, Llíber i Xaló han refermat els seus lligams històrics basats en la seua comuna vinculació a la casa nobiliària dels Íxer, fundada per un fill del rei Jaume I. La duquessa d’Almodóvar pertanyia a aquesta família, i les celebracions que s’han fet en l’any del bicentenari de la seua mort han propiciat la col·laboració dels tres municipis en el desenvolupament de tot un seguit d’activitats culturals. A fi de programar-les, es va crear una comissió mixta. La foto va ser presa en el decurs d'una sessió celebrada a Gata, i hi apareixen alguns dels seus membres.

PRIMER TALLER DE HISTÒRIA DE XALÓ (2015)

A finals del 1936, les bombes queien sobre Madrid. Començaven a escassejar els queviures. L’horror de la guerra s’intensificava. Xiquets, dones i ancians abandonaven la capital en direcció cap als pobles valencians. El nostre municipi es va convertir en una solidària vila d’acollida. Ara, tretze informants ens parlen de la vida quotidiana en aquell temps en què els naturals de Xaló convivien amb evacuats de Madrid.

Font: Independents per Xaló

REPARACIÓ DEL CAMÍ DE TÀRBENA

L’Ajuntament de Xaló ha sol·licitat una ajuda a la Diputació Provincial d’Alacant per a l’obra de reforma i gran reparació de l’antic camí de Tàrbena, que discorre al sud-oest del casc urbà i té una fàcil accessibilitat des del camí de Passula. Aquesta via, de titularitat municipal, presenta a hores d’ara un estat deficient, especialment als seus primers 700 metres. El pressupost s’eleva a la suma de 59.816,33 euros.

Font: Independents per Xaló