A finals del 1936,
les bombes queien sobre Madrid. Començaven a escassejar els queviures. L’horror
de la guerra s’intensificava. Xiquets, dones i ancians abandonaven la capital
en direcció cap als pobles valencians. El nostre municipi es va convertir en una solidària
vila d’acollida. Ara, tretze informants ens parlen de la vida quotidiana en aquell temps
en què els naturals de Xaló convivien amb evacuats de Madrid.
Font: Independents per Xaló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada