ELS SIGNATARIS DE LA CARTA POBLA DE 1611

En la signatura de la Carta Pobla de 1611 van intervenir, d’una banda, en Pere d’Íxer, baró de Xaló, i, de l’altra, els nous repobladors representats de la següent manera:

Per la part del Ràfol de Xaló (l'actual Xaló), Jaume Albanell (jurat), Pere Andrés, Arnau Banyuls (jurat), Damià Ronda (justícia), Joan Bosch, Jaume Castelló, Antoni Ferrer, Joan Ferrer, Joan Font, Joan Gavilà, Antoni Martines, Lluís Martines, Joan Masanet, Sebastià Mestre, Montserrat Andrés, Mateu Montaner, Bertomeu Oliver, Martí Pastor, Sebastià Penyalva, Sebastià Quecles, Guillem Bernabeu, Andreu Bernabeu, Jaume Borau, Joan Boix, Jeroni Ridaura, Nicolau Ridaura, Francesc Rúvio, Pere Rúvio, Joan Sala, Baltasar Serra, Doménec Berenguer, Joan Serra eivissenc, Miquel Valero i Joan Vallés.

Per la part de Llíber, Miquel Monjo (justícia), Pere Noguera (jurat), Jordi Puig, Sebastià Mas, Rafael Puig, Antoni Monjo, Llorenç Reus, Miquel Salvà, Miquel Vidal, Miquel Mas, Bernat Femenia, Pere Lull, Antoni Puigcerver, Francesc Mas, Joan Noguera, Onofre Mas, Joan Ros, Jaume Vidal, Climent Armengol, Pere Morell, Pere Monserrat, Pere Oliver, Rafel Pou, Francesc Penya i Bertomeu Puig.

LA CARTA POBLA DE 1611, UNA FITA HISTÒRICA

Hui celebrem l’aniversari de la Carta Pobla de la Baronia de Xaló. Han passat 404 anys des de la data de la seua signatura. Es tracta d’un document que molts xaloners i xaloneres ja han llegit gràcies a una publicació feta per l’Ajuntament de Xaló. El text s’estructura en una introducció, un colofó i, enmig de tots dos, trobem el gruix del seu contingut constituït per 32 capítols. Aquests van donar forma al nou règim senyorial que es va implantar arran del decomís dels béns que havien pertangut als moriscos expulsats. De la seua redacció es va encarregar Joan-Llorenç Roures, notari de la ciutat de València.

LA DATA HISTÒRICA DEL 12 DE SETEMBRE

El 12 de setembre de 1611 constitueix una data històrica per al municipi de Xaló, ja que es correspon amb el dia de la signatura de la Carta Pobla. Per la seua transcendència, aquest conveni està considerat com l’acta refundacional de Xaló i Llíber després de l’expulsió dels moriscos. Les cartes pobles han estan definides com a “partides de bateig” d’una nova comunitat local, perquè amb la seua promulgació un nou municipi cobrava vida.