LA XOPADA L'ANY 1952

La Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament de Xaló en la seua sessió del 5 de febrer de 1952 va acordar adecentar la zona de la Xopada de la següent manera: proceder a la limpieza de dichos terrenos y nivelación de los mismos, colocando bajo los árboles existentes algunos banquillos. També s’hi va prendre un altre acord: se tomen las medidas pertinentes para que en dicho sitio no se establezcan mendigos y gitanos como ha venido sucediendo. 

L'ANTIGA ALQUERIA DE CUTA

Cuta és una partida que, a hores d’ara, està dividida administrativament entre els municipis de Xaló i Llíber. El seu topònim ha variat al llarg dels segles: així, a l’Edat Mitjana, se la denominava “Cotar” i, posteriorment, en temps dels Martorell, “Cuca”. L’antiga alqueria de Cuta formava part del dot que Isabel Martorell va aportar quan es va casar amb el poeta Ausiàs March l’any 1437. El matrimoni només va durar dos anys, i no va tindre descendència. Amb la mort d’Isabel, el seu espòs es va convertir en el nou senyor de Cuta.

EL TRÀFEC DE LA COLLITA

La sessió del Plenari de l’Ajuntament de Xaló prevista per al dia 23 de setembre de l’any 1860 no es va poder celebrar perquè la major part dels regidors estaven a les seues casetes. En l’acta corresponent es va fer la següent anotació: Que, no habiéndose reunido bastante número de concejales por estar en sus casitas de campo en la recolección de la fruta, no se ha celebrado sesión. 

LES CONSTRUCCIONS RURALS AL SEGLE XIX

L’acta de la sessió del Plenari de l’Ajuntament de Xaló del 19 d’octubre de 1844 conté una mena d’informe en què es fa referència als tipus de cases que existien a les partides de Xaló: (…) este término abunda de casas de campo habitadas sólo por sus dueños en el verano durante la recolección de la cosecha como labradores; otras construidas sólo con el objeto de tener un asilo y poderse resguardar de las lluvias durante el tiempo de sus labores; también hay otras, aunque en corto número y en diferentes puntos, habitadas continuamente. 

LA SERRA DE BÈRNIA

Aquesta és una imatge de la Serra de Bèrnia presa des del terme de Xaló, és a dir, des de la vessant nord. Històricament, les pastures d'aquesta zona van ser la causa de constants enfrontaments entre els veïns de Benissa i els de Xaló. El conflicte va començar el 1653 i es va perllongar fins al 1764, any en què es va acordar que la zona en litigi adquirira l'estatus de comuna per a les dues poblacions. La qüestió va quedar definitivament resolta el dia primer de desembre de l'any 1896, data en què dues Comissions, l'una de Benissa i l'altra de Xaló, s'hi van desplaçar amb el propòsit de practicar la delimitació i amollonament dels seus respectius termes municipals. 

LA BASSA DEL MOLINET DE LLÍBER

A la bassa del Molinet de Llíber fa referència l’inventari de les terres de l’església de l’any 1654, on podem llegir: Ítem, otro pedaço ensima de la balsa del molino de Llíber, que confronta con dicha balsa y con el dicho molino. La bassa va ser transformada en bancal, però encara hui hi ha restes que ens permeten identificar-la. 

LA PARTIDA DE MASSEROF

La partida de Masserof de Xaló ofereix al visitant un triple interés: natural, paisatgístic i històric pel que fa al conjunt de Les Cases i El Rodat. El nucli de Les Cases s'alça sobre un estratègic promontori, situat a la vora de la carretera que uneix Xaló amb la serra de Bèrnia. El Rodat és un antic i extens acotat de caça, delimitat per murs de pedra d'un alçària superior als tres metres.