NA BEATRIU I LA VALL DE XALÓ

En la seua senectut madona Beatriu, l’àvia paterna de Joanot Martorell, va fixar la seua residència habitual a la Vall de Xaló, i només l’abandonava quan havia de desplaçar-se a Gandia o València; això passava en comptades ocasions i es devia a la necessitat de resoldre algun assumpte urgent. 

LA CONSTRUCCIÓ DEL PONT DE LA SOLANA

L’any 1918, el Sindicat Agrícola de Xaló va sol·licitar de la Diputació Provincial d’Alacant la construcció d’un pont que unira el poble amb la partida de la Solana. Un any més tard, l’Ajuntament de Xaló s’adheria a aquesta proposta, tot considerant-la de suma necesidad al efecto de evitar los perjuicios que a los habitantes de la partida Solana se les ocasiona en las avenidas del río Gorgos, privándoles el poderse trasladar y comunicarse desde ellos con la población. Així es va fer constar en l’acta de la sessió del Plenari corresponent al dia 6 d’agost. Però, a més a més, hi apareixen dades referides a la ubicació del futur pont: (...) sobre dicho río que, empalmándose en la desembocadura de la calle San Cristóbal, limite en el camino que conduce a dichos suburbios.

L'INICI DE L'EMIGRACIÓ A ALGÈRIA

Els anys centrals del segle XIX van ser especialment calamitosos per a l’agricultura de Xaló: d’una banda, entre el 1854 i el 1859 la plaga de l’oídium va atacar amb virulència les vinyes del terme i, de l’altra, l’onada de calor del juliol de 1859, les copioses nevades de l’hivern de 1860 o la sequera dels mesos d'abril i maig d'aquell mateix any van fer minvar d'una manera força sensible les collites. Davant aquesta crítica situació, alguns veïns de Xaló van prendre la decisió de marxar a Alger i Orà com a única forma d’assegurar-se la subsistència.

LA VALL DE XALÓ L'ANY 1447

Per les dades donades l’any 1447 per Maria, l’esposa de Jaume Ripoll, peraire de professió, sabem que a Xaló només vivien dues famílies cristianes, la seua i la del llaurador Pere Baldó. La resta dels habitants de la vall eren musulmans. La informant ho contava així: (…) et dix que encara no ha tres anys, poch o menys, que, en la Vall de Xaló, ella testimoni véu que no·y estaven ni habitaven sinó dos casats de cristians, ço és, lo marit d’ella e ella e en Baldó e sa muller (…)