Els anys centrals del segle XIX
van ser especialment calamitosos per a l’agricultura de Xaló: d’una banda, entre
el 1854 i el 1859 la plaga de l’oídium va atacar amb virulència les vinyes del
terme i, de l’altra, l’onada de calor del juliol de 1859, les copioses nevades
de l’hivern de 1860 o la sequera dels mesos d'abril i maig d'aquell mateix any
van fer minvar d'una manera força sensible les collites. Davant aquesta crítica
situació, alguns veïns de Xaló van prendre la decisió de marxar a Alger i Orà
com a única forma d’assegurar-se la subsistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada