EL LLINATGE TRENTÍ O TERENTÍ

El primer Trentí, de nom Jeroni, va arribar a Ondara des de Gènova. En aquesta població es va casar amb Vicenta Marqués, de qui sabem que va morir l’any 1624. La parella va tenir un fill i una filla a qui els deien respectivament Lluís i Esperança. Lluís Trentí Marqués va nàixer a Ondara el 1612, on va morir el 1666. Es va casar amb Úrsula Trilles Castellolí. Lluís, un dels fills d’aquest matrimoni, va prendre com a esposa a Vicenta Mayor Febrer, també d’Ondara. Van engendrar nou fills, però el que ens interessa és Antoni-Vicent perquè es va casar amb la xalonera Esperança Mestre Mengual. El matrimoni va fixar la seua residència a Xaló i així es va originar el llinatge xaloner dels Trentí (actualment, Terentí).

DESCENDENTS D’ANTONI VICENT TRENTÍ MAYOR + ESPERANÇA MESTRE MENGUAL
Vicent Trentí Mestre	Va nàixer el 1736. Es va casar amb Maria Mengual Ferrà. La seua professió era la d’advocat. Era propietari d’un terreny de 10 jornals amb casa de camp, sénia i bassa a la partida de la Solana. Aquesta possessió li la va vendre a un mercader de Dénia dit Nicolau Gavilà i, després, aquest li la va revendre a mossén Josep Berenguer, natural de Xaló i rector de la vila de Castielmontán, situada al bisbat de Sogorb.
Vicenta Trentí Mestre	Va nàixer el 1716. Va ingresar de monja en el convent de Sant Felip Neri de Xàbia.
Maria Trentí Mestre	Era propietària d’una parcel·la plantada de moreres i garrofers, situada al costat del Molí Nou.
Sebastià Trentí Mestre	Va nàixer el 1717. Era llaurador. Es va casar amb Magdalena Montaner Gil el 1742.

EL COGNOM SIVERA A XALÓ

Els Sivera vénen a Xaló a començaments del segle XVII des de Beniatjar; per tant, no són d’origen illenc. El primer Sivera que s’estableix al nostre poble li deien Francesc Sivera i estava casat amb Montserrada Soriano, que també era natural de Beniatjar. Un personatge destacat del llinatge Sivera va ser mossén Sebastià Sivera Font. Va ser rector de Canals i va escriure un llibre titulat Apuntes histórico-descriptivos de la villa de Canals, que va aparéixer publicat l’any 1907. Aquesta obra s’ha convertit en una eina fonamental per a l’estudi de les tradicions i la història de Canals. Allí té dedicat un carrer i un institut per l’agraïment que senten els seus habitants. Està soterrat al cementeri de Xaló. 

EL COGNOM GINER A XALÓ

Jaume Giner, el fundador del llinatge a Xaló, venia de Murla i es va casar a Xaló amb Gertrudis Montaner. Era l’any 1750. La família Giner-Vilaplana era la propietària dels quatre molins de Xaló. Joan Giner Vilaplana era advocat i va ser pare de Joan Giner Martí, alcalde de Xaló i representant de la Junta Local de la Gloriosa en la Provincial d’Alacant. Jaume Giner Vilaplana va ser rector i propietari del Molí Nou. En morir va passar al seu nebot Joan Giner Martí, pare de Gabriel, Maria, Manela i Anna Giner Montaner.  

EL COGNOM LLOPIS A XALÓ

Vista de la bassa del Xopena amb els seus característics arcs 

La introducció del cognom Llopis és ja tardana, de mitjans del segle XVIII. Arriba des d’Orba amb el Francesc Llopis que va contraure matrimoni amb la xalonera Rosa Monserrat. Entre els seus descendents es troba Francesc Llopis Fullana, alcalde en diverses ocasions al segle XIX. Era obrer de professió. Durant molts anys va ser l’encarregat que el Plànol de les Alineacions dels Carrers de Xaló del 1847 s’aplicara correctament. Sembla ser que va construir la bassa del Xopena, que té una coberta d'arcs entrecreuats. El terreny que ocupa la bassa i els bancals del voltant li pertanyien. Els seus descendents són els Llopis-Albanell i ells van heretar del seu pare les referides hortes.