MÉS DADES SOBRE JOAN-MIQUEL ROMÀ (II)

Joan-Miquel Romà sentia un gran interés per la cultura popular. Segons la informació que va donar la seua viuda, Benita Case, quan venia a passar una temporada a Xaló, dedicava una gran part del seu temps a preguntar a la gent sobre records del poble o, també, sobre aspectes de la seua història. Així mateix, l'estudi del lèxic li resultava interessant: volia saber més paraules en valencià. Li encantava que li cantaren cançons populars o li relataren contes locals. De tot el que li deien, sempre en prenia apunts.  

MÉS DADES SOBRE JOAN-MIQUEL ROMÀ (I)

El motiu que el poeta xaloner Joan-Miquel Romà es traslladara a viure a València l’explicava així la seua viuda, Benita Case: Porque él era de Jalón pero su vida de estudiante, su vida entera la había pasado en Valencia y su familia vivía a medio camino entre Valencia y Jalón, a temporadas. Su madre era viuda. Enviudó cuando mi marido tenía dos añitos, y donde se encontraba a gusto era en el pueblo. Vino a aquí porque los hijos estudiaban, y como tenía un buen bienestar se lo permitieron. Su padre había sido maestro, pero tuvo la desgracia de morir a los 32 años y la madre se volcó en los hijos. Recuerdo con cariño que mi marido me contaba que le decía a su madre "yo quiero tener un papá, cómprame un papá”. Lo echaba de menos.

(Poesies completes de Joan Miquel Romà, pàgina 17)

JOAN-MIQUEL ROMÀ, EL POETA XALONER

Joan-Miquel Romà Mas va nàixer a Xaló el 20 de març de 1914. Va estudiar la carrera de mestre a la Normal de València. Era amic personal de Juan Gil-Albert, dels germans Renau i de José Bueno. Va ser director de la revista Nueva Cultura. Va participar en el Segon Congrés d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, celebrat a València el 1937. Va passar a França, on el van recloure al camp de concentració de Saint Cyprien. Va viure a Perpinyà i, durant la Segona Guerra Mundial, va col·laborar amb la Resistència contra l’ocupació nazi.

El 1947 es va casar amb Benita Case. El 1948 va ser un any molt important en la vida del nostre autor: d’una banda, va nàixer el seu fill amb una notable deficiència mental; de l’altra, es va instal·lar amb la seua família a Varsòvia. Allí residiria una dècada. El 1958 va ser l’any de la seua tornada a València. Com a exiliat, li va resultar difícil trobar faena. Amb uns amics va fundar un centre on ensenyaven l’anglés. Era la Franklin School, i estava situada a un pis del carrer del baró de Càrcer. Quan se li va permetre exercir el magisteri, va ser mestre a diversos pobles de la província de València. En els darrers anys de la seua existència donava classes de valencià. Va morir a València el 2 de febrer de 1978.  

LA DENOMINACIÓ ANTIGA DEL NOSTRE RIU

En el Capbreu de 1635 no s’empra la denominació històrica de "riu Almèdia"; circumstància que fa pensar que amb l’arribada dels repobladors aquest topònim va caure en desús. En l’etapa morisca, sí que s’emprava perquè així ho indica la documentació d’aquell temps. "Almèdia" és un mot d’origen àrab, que també es troba en la toponímia de Callosa d’en Sarrià. Allí, "Almèdia" s’aplica a una serra i no a un riu. De tota manera, en ambdós casos aquest topònim té un caràcter bàsicament descriptiu, car en àrab "al ma’ida" significa "taula" i evoca la imatge d’una superfície plana, ja siga la de la part superior d’una muntanya o la de la ribera d’un riu.