Les
séquies de Xaló formaven xarxes complexes, de manera que sempre hi havia una
séquia principal i diversos ramals que prenien l’aigua d’aquesta. De la importància del referit sistema de reg, en dóna fe el capítol XX de la Carta Pobla de 1611, que imposava als repobladors les
següents obligacions: (…) adobar,
conservar y scurar les séquies principals fins arribar als molins y així mateix
fer adobar los asuts, a despeses de dita universitat y singulars persones de dits llochs del Ràfol
y Líber y les demés séquies de la horta les hajen de fer conservar y escurar
los hereters, ço és cascú per son enfront, de manera que el señor no tinga
obligasió alguna en respecte de dites séquies y açuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada