MARGALIDA TECLES, TRES VEGADES MARIDADA

Margalida Tecles i Capdebou era filla dels repobladors d'origen illenc Sebastià i Margalida. Es va casar tres vegades: la primera fou a Xaló amb Jaume Mestre l’any 1622; la segona a Tàrbena amb Cristòfol Molina i la tercera a Dénia amb mestre Joan Jaume –el teixidor de lli– el 1627, de qui era vídua en el moment del seu traspàs. Va ser soterrada el dia 24 d’octubre de 1636 a l’església de Xaló.

Va atorgar testament davant el notari Vicent Perles el 22 d’octubre d’aquell mateix any. Per les anotacions del rector Vargues, sabem que tots els objectes personals que li havien pertangut en vida van ser venuts a la plaça de Xaló; es tractava d’un lot integrat per roba, un matalaf, una màrfega, un mantell i un llençol, que va generar la quantitat de 17 lliures. A més, estava pendent el cobrament de 38 lliures que corresponien al preu d’una casa que s’havia de vendre. La difunta va tenir, finalment, un soterrar digne i fins i tot la institució d’una missa perpètua la diada de Santa Margalida.

JOAN SERRA, DE LLÍBER A XALÓ

Joan Serra procedia de Santa Margalida, i era fill del Joan Serra i Rafela Ciurana. A través de la declaració feta per Pere-Blai Noguera i incorporada al Capbreu de 1635, se sap que abans de traslladar-se a Xaló havia estat vivint a Llíber, on tenia una casa al carrer/camí de Gata.

LA COL•LABORACIÓ CULTURAL ENTRE GATA, LLÍBER I XALÓ

Des de l’any 2014, Gata de Gorgos, Llíber i Xaló han refermat els seus lligams històrics basats en la seua comuna vinculació a la casa nobiliària dels Íxer, fundada per un fill del rei Jaume I. La duquessa d’Almodóvar pertanyia a aquesta família, i les celebracions que s’han fet en l’any del bicentenari de la seua mort han propiciat la col·laboració dels tres municipis en el desenvolupament de tot un seguit d’activitats culturals. A fi de programar-les, es va crear una comissió mixta. La foto va ser presa en el decurs d'una sessió celebrada a Gata, i hi apareixen alguns dels seus membres.

PRIMER TALLER DE HISTÒRIA DE XALÓ (2015)

A finals del 1936, les bombes queien sobre Madrid. Començaven a escassejar els queviures. L’horror de la guerra s’intensificava. Xiquets, dones i ancians abandonaven la capital en direcció cap als pobles valencians. El nostre municipi es va convertir en una solidària vila d’acollida. Ara, tretze informants ens parlen de la vida quotidiana en aquell temps en què els naturals de Xaló convivien amb evacuats de Madrid.

Font: Independents per Xaló

REPARACIÓ DEL CAMÍ DE TÀRBENA

L’Ajuntament de Xaló ha sol·licitat una ajuda a la Diputació Provincial d’Alacant per a l’obra de reforma i gran reparació de l’antic camí de Tàrbena, que discorre al sud-oest del casc urbà i té una fàcil accessibilitat des del camí de Passula. Aquesta via, de titularitat municipal, presenta a hores d’ara un estat deficient, especialment als seus primers 700 metres. El pressupost s’eleva a la suma de 59.816,33 euros.

Font: Independents per Xaló

EL LLINATGE TRENTÍ O TERENTÍ

El primer Trentí, de nom Jeroni, va arribar a Ondara des de Gènova. En aquesta població es va casar amb Vicenta Marqués, de qui sabem que va morir l’any 1624. La parella va tenir un fill i una filla a qui els deien respectivament Lluís i Esperança. Lluís Trentí Marqués va nàixer a Ondara el 1612, on va morir el 1666. Es va casar amb Úrsula Trilles Castellolí. Lluís, un dels fills d’aquest matrimoni, va prendre com a esposa a Vicenta Mayor Febrer, també d’Ondara. Van engendrar nou fills, però el que ens interessa és Antoni-Vicent perquè es va casar amb la xalonera Esperança Mestre Mengual. El matrimoni va fixar la seua residència a Xaló i així es va originar el llinatge xaloner dels Trentí (actualment, Terentí).

DESCENDENTS D’ANTONI VICENT TRENTÍ MAYOR + ESPERANÇA MESTRE MENGUAL
Vicent Trentí Mestre	Va nàixer el 1736. Es va casar amb Maria Mengual Ferrà. La seua professió era la d’advocat. Era propietari d’un terreny de 10 jornals amb casa de camp, sénia i bassa a la partida de la Solana. Aquesta possessió li la va vendre a un mercader de Dénia dit Nicolau Gavilà i, després, aquest li la va revendre a mossén Josep Berenguer, natural de Xaló i rector de la vila de Castielmontán, situada al bisbat de Sogorb.
Vicenta Trentí Mestre	Va nàixer el 1716. Va ingresar de monja en el convent de Sant Felip Neri de Xàbia.
Maria Trentí Mestre	Era propietària d’una parcel·la plantada de moreres i garrofers, situada al costat del Molí Nou.
Sebastià Trentí Mestre	Va nàixer el 1717. Era llaurador. Es va casar amb Magdalena Montaner Gil el 1742.

EL COGNOM SIVERA A XALÓ

Els Sivera vénen a Xaló a començaments del segle XVII des de Beniatjar; per tant, no són d’origen illenc. El primer Sivera que s’estableix al nostre poble li deien Francesc Sivera i estava casat amb Montserrada Soriano, que també era natural de Beniatjar. Un personatge destacat del llinatge Sivera va ser mossén Sebastià Sivera Font. Va ser rector de Canals i va escriure un llibre titulat Apuntes histórico-descriptivos de la villa de Canals, que va aparéixer publicat l’any 1907. Aquesta obra s’ha convertit en una eina fonamental per a l’estudi de les tradicions i la història de Canals. Allí té dedicat un carrer i un institut per l’agraïment que senten els seus habitants. Està soterrat al cementeri de Xaló.