UN FERM IMPULS A LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESGLÉSIA

El dia 19 d’octubre de l’any 1804, la duquessa d'Almodóvar va atorgar testament. En una de les disposicions d’aquest document, s'hi va incloure la següent previsió: en caso de no estar concluida la Iglesia Parroquial de Xalón se aplique una cantidad que sea suficiente para concluirla, a voluntad y juicio prudente de mis testamentarios. Per causa d’aquesta preocupació, és possible que la duquessa a partir de 1800 –l’any en què va heretar la Baronia de Xaló– decidira vindre a interessar-se per la necessitat de construir una nova església, i residira durant un temps a la casa-palau. Açò concordaria amb les dades de la memòria oral. 

LA MARINA, UNA COMARCA CONEGUDA INTERNACIONALMENT

En un informe de l’any 1902 es parla de la necessitat de connectar per ferrocarril Alacant i la Marina, una comarca que el redactor del document defineix de la següent manera: En esta provincia está enclavada la región de la Marina, constituida por más de setenta pueblos con un terreno que bien pudiera llamarse privilegiado, y sus valiosísimos productos gozan de gran estima y son más conocidos quizás en el extranjero que en nuestro propio país. Denia, Jávea, Pedreguer, Gata y Jalón son nombres tan conocidos en los mercados de Londres y New York por sus frutas secas y verdes, como casi ignorados para muchos españoles. 

LES SÉQUIES DE XALÓ

Les séquies de Xaló formaven xarxes complexes, de manera que sempre hi havia una séquia principal i diversos ramals que prenien l’aigua d’aquesta. De la importància del referit sistema de reg, en dóna fe el capítol XX de la Carta Pobla de 1611, que imposava als repobladors les següents obligacions: (…) adobar, conservar y scurar les séquies principals fins arribar als molins y així mateix fer adobar los asuts, a despeses de dita universitat y singulars persones de dits llochs del Ràfol y Líber y les demés séquies de la horta les hajen de fer conservar y escurar los hereters, ço és cascú per son enfront, de manera que el señor no tinga obligasió alguna en respecte de dites séquies y açuts.

EL BICENTENARI DE LA MORT DE LA DUQUESSA D'ALMODÓVAR (1814-2014)

Tal dia com hui de fa dos-cents anys moria la duquessa d’Almodóvar, baronessa de Xaló i Llíber i senyora de Gata. El seu suport econòmic fou decisiu per a la construcció de l'església parroquial de Xaló. Una làpida recorda aquest fet: (…) y a nombre de la misma sus albaceas testamentarios se hizo esta yglesia, ayudando los vecinos de este pueblo y se concluyó en 30 de julio de 1831.  

LA FESTA DE SANT BLAI

Hui, dia 3 de febrer, un any més, la gent de Xaló ha complit amb la tradició d’anar a l’església a beneir els rotllos de Sant Blai. És un costum que es perpetua des de fa segles. Sant Blai té encomanada la protecció de la gola i les vies respiratòries. Se l’invoca demanant-li confiadament: “Sant Blai gloriós, lleva’m la tos!” o, també, “Sant Blai gloriós, cura'm el mal de gola i la tos!”. 

L'OROGRAFIA DE XALÓ

Al terme municipal de Xaló, hi ha un remarcable contrast entre la plana on s’assenta la vila i els seus voltants i la resta del territori, que es caracteritza per un relleu molt accidentat. Aquesta combinació origina una diversitat de paisatges que constitueix un gran atractiu per als visitants. Les tres serres de major elevació del terme són: la de Bèrnia (1.128 mts.); la de del Ferrer (889 mts.) i, finalment, la del Castellet d’Aixa (608 mts.).

LA SENYORIA DE XALÓ COM A CASA FORTA

A l’igual que el Fort de Bèrnia, la Senyoria de Xaló i la seua torre tenien una funció de protecció contra possibles incursions dels pirates del nord d'Àfrica. Així ens ho confirma el capítol XVII de la Carta Pobla de 1611: (...) que en qualsevol ocasió que y haja nova de moros de la mar, la dita universitat de dits llochs (Xaló i Llíber) y singulars persones de aquells sien tenguts y obligats a guardar la casa y torre del señor y fer de centinela francament, sens paga ni renumeració alguna y que axí mateix lo señor (...) promet y se obliga recollir y receptar en dita ocasió en la dita sa casa y torre als vehins y habitadors de dits llochs.