En la seua senectut madona
Beatriu, l’àvia paterna de Joanot Martorell, va fixar la seua residència habitual
a la Vall de Xaló, i només l’abandonava quan havia de desplaçar-se a Gandia o
València; això passava en comptades ocasions i es devia a la necessitat
de resoldre algun assumpte urgent.
dilluns, 26 de maig del 2014
NA BEATRIU I LA VALL DE XALÓ
dissabte, 17 de maig del 2014
LA CONSTRUCCIÓ DEL PONT DE LA SOLANA
L’any 1918, el Sindicat
Agrícola de Xaló va sol·licitar de la Diputació Provincial d’Alacant la
construcció d’un pont que unira el poble amb la partida de la Solana. Un any
més tard, l’Ajuntament de Xaló s’adheria a aquesta proposta, tot considerant-la
de suma necesidad al efecto de evitar los
perjuicios que a los habitantes de la partida Solana se les ocasiona en las
avenidas del río Gorgos, privándoles el poderse trasladar y comunicarse desde
ellos con la población. Així es va fer constar en l’acta de la sessió del
Plenari corresponent al dia 6 d’agost. Però, a més a més, hi apareixen
dades referides a la ubicació del futur pont: (...) sobre dicho río que, empalmándose en la desembocadura de la calle
San Cristóbal, limite en el camino que conduce a dichos suburbios.
Etiquetes de comentaris:
Hidrografia,
La Solana,
Riu Xaló
dissabte, 10 de maig del 2014
L'INICI DE L'EMIGRACIÓ A ALGÈRIA
Els anys centrals del segle XIX
van ser especialment calamitosos per a l’agricultura de Xaló: d’una banda, entre
el 1854 i el 1859 la plaga de l’oídium va atacar amb virulència les vinyes del
terme i, de l’altra, l’onada de calor del juliol de 1859, les copioses nevades
de l’hivern de 1860 o la sequera dels mesos d'abril i maig d'aquell mateix any
van fer minvar d'una manera força sensible les collites. Davant aquesta crítica
situació, alguns veïns de Xaló van prendre la decisió de marxar a Alger i Orà
com a única forma d’assegurar-se la subsistència.
Etiquetes de comentaris:
Agricultura,
Nevades
dissabte, 3 de maig del 2014
LA VALL DE XALÓ L'ANY 1447
Per les dades donades l’any 1447
per Maria, l’esposa de Jaume Ripoll, peraire de professió, sabem que a Xaló només vivien
dues famílies cristianes, la seua i la del llaurador Pere Baldó. La resta dels
habitants de la vall eren musulmans. La informant ho contava així: (…) et dix que encara no ha tres anys, poch
o menys, que, en la Vall de Xaló, ella testimoni véu que no·y estaven ni
habitaven sinó dos casats de cristians, ço és, lo marit d’ella e ella e en Baldó e sa muller (…)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)