Aquesta imatge d’un sequer ple de canyissos amb pansa ja no és fàcil de veure al terme de Xaló. Allò que abans era habitual s’ha tornat ara inusual. Els temps van canviant i una foto com aquesta, que és propietat de Xaro Femenia Garcés, ens ho fa recordar.
A Xaló, el carrer Nou i el de la Duquessa estan hui comunicats amb el de Salamanca, però a finals de la dècada dels quaranta del segle XIX hi havia una casa que impedia la confluència d’aquests tres carrers. L’edifici li pertanyia a Josep Mas i Grimalt i l’havia adquirit de Josep Reig. En la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament del 8 d’abril del 1849, aquesta qüestió va ser introduïda per l’alcalde Miquel Durà Garcés, pare del cèlebre advocat Durà, i s’hi va acordar la desaparició d’aquest immoble. Aquesta mesura va permetre que es poguera anar directament del carrer de la Duquessa al de Salamanca (o Darrere, en la parla popular).
El Grup de Teatre Benixaloní es va constituir en una associació cultural el 24 de febrer del 2009, i en l’article 4 dels seus estatuts es va establir que la finalitat de la seua creació era quàdruple:
1. Desvetlar l’interés de tots els seus associats tant per la lectura com la representació d’obres teatrals, especialment els sainets valencians.
2. Organitzar una tasca informativa, formativa i de promoció dels seus associats en l’art dramàtic.
3. Promoure i divulgar el teatre valencià en el seu àmbit d’actuació.
4. Recopilar sainets valencians.
Aquesta darrera finalitat li va correspondre executar-la al seu secretari, Tadeo Fullana Fullana, que en tots aquests anys ha dut a terme la pacient comesa de crear el més complet arxiu particular de les obres del teatre valencià. Aquest fet ha atret fins a Xaló molts estudiosos i companyies, i la seua consulta els ha permés conéixer més a fons el desenvolupament històric del teatre que s’ha escrit o interpretat en terres valencianes.
L’Aula de Cultura de Xaló estava situada davant de l’edifici de l’antic ajuntament. La seua creació data de l’any 1966 i, mentre va estar activa, va ser un important centre de dinamització cultural. També cal dir que comptava amb una biblioteca en la qual es podien trobar tots els números de la revista Idealidad, que recollia moltes notícies culturals referides a tot el territori en què la Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya operava. Aquesta mateixa publicació deia: “Merecía Jalón, pues, que la sede de su Caja de Ahorros fuera dotada de unos servicios más amplios y modernos. Y con ellos nacieran anejos una Biblioteca pública y un Aula de Cultura”.
