EL RIU XALÓ O GORGOS

A mitjans del segle XIX i a propòsit del riu Xaló o Gorgos, Pascual Madoz deia en el seu Diccionario geográfico-histórico: Es poco caudaloso cuando no llueve, pero furiosas sus avenidas en tiempos lluviosos, de que ha resultado su ancho cauce lleno y embarazado de cantos enormes acarreados por las aguas.

EL ROMER, UNA FESTA TRICENTENÀRIA

Maria Sivera, Xaro Cabrera, Rafaela Lillo i Antònia Server van estudiar a fons l’origen i característiques de la Festa del Romer, que se celebra en honor a Sant Pere Màrtir o de Verona. Les autores van observar que la primera vegada que apareix esmentada en l’Arxiu Parroquial de Xaló es remunta a l’any 1712. És, per tant, una festa que ja compta amb 300 anys d’història i que cal conservar per a les futures generacions.

SANT PERE, PROTECTOR DEL CAMP

Jesús Contreras, un antropòleg català especialitzat en festes populars, ha pogut comprovar que, mentre els sants del gener i començaments del febrer són invocats per a la salut humana (pensem en Sant Blai) o la dels animals (Sant Antoni Abat o del porquet), els qui tenen la seua festivitat entre els mesos de març a juny solen ser protectors del camp. Aquest és el cas de Sant Pere Màrtir o de Verona. I és que la por de perdre la collita feia que la societat agrícola d’antany confiara en un auxili sobrenatural.

SANT PERE I EL ROMER

Sant Pere Màrtir o de Verona va morir assassinat mentre feia el trajecte de Como a Milà. L'instrument del martiri fou una "faca" que li van clavar al cap. Conta la tradició que la seua sang va esguitar una mata de romer que hi havia a la vora del camí. A partir d'aquell moment, la planta va adquirir una virtut protectora contra les pedregades que de tant en tant assoten els nostres camps. Aquesta és la raó que explica que a Xaló per la festivitat del sant es facen costalets de romer.

LA TRENCADA DE LES AMETLES

Al segle XVII, quan s’havien de trencar ametles, es llogaven dones perquè feren aquesta faena, segons que ens informa la següent anotació: A 28 de nohembre, paguí a Pere Martí, el balle, pera pagar les dones que trencaren la almela de Xaló el present any de 1615 (Entrada nº 948 del llibre de comptes del canonge Roc Torrent, procurador del baró de Xaló).

JOAN SERRA, L'EIVISSENC

El repoblador Joan Serra va nàixer a l’illa d’Eivissa. Va engendrar tres fills amb la seua esposa, Joana Marí, nascuda també a Eivissa: Antonina, Joan i Antoni. Tenia 99 anys d’edat quan va morir. Va atorgar testament en presència del notari Joan Crespo. Fou soterrat al vas de l’església de Xaló el 30 de març de 1650. Els seus marmessors van ser Antoni Serra, el seu fill, i Joan Berenguer, el seu nét. 

L'IMPOST SOBRE L'OLI

En l’acta de la sessió del Plenari celebrada el 21 d’octubre de 1847 figura la xifra que la Corporació xalonera tenia la previsió de recaptar per l’impost sobre l’oli, i era la següent quantitat: Otrosí = El de dos reales diez y siete maravedís en arrova de aceyte que se venda en los establecimientos públicos que por cálculo podrá producir mil cien.