S'EIXAMPLARÀ EL TAULER DEL PONT DE LA CV-750 AL SEU PAS PER XALÓ

Aquesta foto va ser presa l'any 1907

El Pla de Millora de la Xarxa Viària Provincial de la Diputació d’Alacant per al 2014 contempla l’eixamplament del tauler del pont sobre el riu Xaló de la CV-750 al terme municipal de Xaló. És una de les millors notícies que ens podien donar a la gent de Xaló en aquest començament d’any. El pont es va acabar el 1907. Es va edificar amb l’objectiu que facilitara la comunicació entre el pont de Parcent i Benissa. Es va construir en un moment històric en què hi havia un gran interés d’ampliar la xarxa de camins a fi de promoure els intercanvis comercials. Cal assenyalar que el 1903 s’havia aprovat un Plan de Caminos Vecinales per a tot l’Estat. En el cas de la Marina, es considerava prioritari unir Benidorm amb Pego. 

ELS MOLINS DE LA BARONIA DE XALÓ

Foto: Nathalie Agulles Fullana

Els quatre molins de la Baronia (de la Tarafa, Nou, del Giner i de Llíber) aprofitaven les aigües del riu Xaló per a moure les seues moles, ja que la situació del nostre poble al fons d’una vall encerclada de muntanyes no permet que el vent bufe amb la força requerida per a la instal·lació de molins eòlics. 

LA SÉQUIA DE TORRES

A Xaló, hi ha una séquia que no s’ha utilitzat mai per al reg, sinó que ha complit i segueix complint una funció de drenatge de les aigües que, en el transcurs d’una ploguda, baixen des de la partida de Benibrai en direcció cap al casc urbà; es tracta de la séquia de Torres. Aquesta va rebre el seu nom d’un veí del segle XVII: Joan-Antoni Torres, que era notari de professió i tenia unes terres al costat de la séquia. 

LES FESTES DE SANT ANTONI I SANT PERE

Existeix un cert paral·lelisme entre les festes locals de Sant Antoni i Sant Pere màrtir o de Verona. La segona té lloc el darrer dissabte del mes d’abril. Són dues festivitats que, tot i que no arriben a tenir la importància de les dels sants patrons de Xaló (la Mare de Déu Pobra i Sant Doménec), se celebren des de fa segles i tant en l’una com en l’altra hi ha famílies que s'han encarregat d'organitzar-les generació rere generació. Gràcies a elles aquestes dues festes no han desaparegut. Però, a més a més, dels sants que les presideixen s’espera un auxili que no és general –com el que se’ls atribueix als sants patrons–, sinó que es caracteriza per la seua especialització: la salut dels animals (en el cas de Sant Antoni) i la protecció contra les pedregades (en el de Sant Pere). 

L'ANIMAL QUE LI FA COMPANYIA A SANT ANTONI

Generalment es tracta d’un porc, però no sempre. En la representació de Sant Antoni[1] que es conserva a l’antiga alqueria de Masserof de Xaló, crida l’atenció la presència d’un anyell en comptes d’un bacó. Però en la imatge que hi ha al temple parroquial apareix l’animal tradicional, pintat d’un color negre intens i ajagut. Sembla que estiga malalt o que li falten forces per a posar-se dret. Aquesta estranya positura es podria relacionar amb allò que conta la tradició: quan Sant Antoni estava al desert fent vida d’ermità, va aconseguir curar un porquet que no caminava bé. Diuen que, com a senyal de la seua gratitud, aquell garrinet seguia el seu benefactor pertot arreu. 

[1] Es tracta d’un retaule ceràmic.

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA AL MUSEU

La sala d’audiovisuals del Museu Etnològic de Xaló és un lloc adequat per a donar a conéixer els treballs artístics tant d’autors locals com forasters en àmbits tan diversos com la pintura, l’escultura, la ceràmica o la fotografia. I en aquest sentit cal destacar que el passat diumenge es va inaugurar una exposició amb imatges del ral·li fotogràfic que es va celebrar el dia 29 de desembre. Podeu visitar-la fins el 15 de febrer. 

L'ANTIGA ALQUERIA DE CUTA

Cuta és una partida que, a hores d’ara, està dividida administrativament entre els municipis de Xaló i Llíber. El seu topònim ha variat al llarg dels segles: així, a l’Edat Mitjana, se la denominava “Cotar” i, posteriorment, en temps dels Martorell, “Cuca”. L’antiga alqueria de Cuta formava part del dot que Isabel Martorell va aportar quan es va casar amb el poeta Ausiàs March l’any 1437. El matrimoni només va durar dos anys, i no va tindre descendència. Amb la mort d’Isabel, el seu espòs es va convertir en el nou senyor de Cuta.