EL COGNOM GINER A XALÓ

Jaume Giner, el fundador del llinatge a Xaló, venia de Murla i es va casar a Xaló amb Gertrudis Montaner. Era l’any 1750. La família Giner-Vilaplana era la propietària dels quatre molins de Xaló. Joan Giner Vilaplana era advocat i va ser pare de Joan Giner Martí, alcalde de Xaló i representant de la Junta Local de la Gloriosa en la Provincial d’Alacant. Jaume Giner Vilaplana va ser rector i propietari del Molí Nou. En morir va passar al seu nebot Joan Giner Martí, pare de Gabriel, Maria, Manela i Anna Giner Montaner.  

EL COGNOM LLOPIS A XALÓ

Vista de la bassa del Xopena amb els seus característics arcs 

La introducció del cognom Llopis és ja tardana, de mitjans del segle XVIII. Arriba des d’Orba amb el Francesc Llopis que va contraure matrimoni amb la xalonera Rosa Monserrat. Entre els seus descendents es troba Francesc Llopis Fullana, alcalde en diverses ocasions al segle XIX. Era obrer de professió. Durant molts anys va ser l’encarregat que el Plànol de les Alineacions dels Carrers de Xaló del 1847 s’aplicara correctament. Sembla ser que va construir la bassa del Xopena, que té una coberta d'arcs entrecreuats. El terreny que ocupa la bassa i els bancals del voltant li pertanyien. Els seus descendents són els Llopis-Albanell i ells van heretar del seu pare les referides hortes. 

LA REGULACIÓ DEL PREU DE LA FARINA I EL PA (1937)

El 19 de març de 1937, el Govern Civil d’Alacant va enviar una comunicació als municipis de la província on es feia saber que las fábricas de harina desde el 25 vienen obligadas a vender el saco de harina de 100 k. al precio de 70 pts. (y) el kilo de pan a 70 céntimos.

CONFERÈNCIA SOBRE EL MILDIU (1934)

El 8 de maig de 1934, l’enginyer agrònom d’Alacant que s’encarregava de les plagues del camp va comunicar a l’Ajuntament de Xaló la següent notícia: Anunciando una conferencia sobre el mildiu para el día 13 del actual a las 3 de la tarde. Es tracta d’una malaltia de les plantes produïda per alguns gèneres de fongs oomicets peronosporals, caracteritzada per l’aparició d’un borrissol blanquinós a les parts afectades.

EL CULTIU DE LA CREÏLLA

El Registre Municipal de Xaló ens parla d’un temps en què a Xaló encara es cultivava la creïlla. El 14 de gener de 1937, l’Ajuntament va fer la següent petició a Alacant: Solicitando envío de 375 k. de patata para simiente. I el 7 de febrer de 1938, l’Ajuntament va rebre d’Alacant aquest comunicat: Manifestando que han de sembrarse 301 áreas, 29 centiáreas de patatas en la presente temporada, en secano, según relación de peticionarios. 

TALL DE L’ACCÉS AL PONT D’ALCANALÍ

Recordeu que el proper dia 9, dilluns, es tallarà el pas pel pont de Xaló a Alcanalí, i romandrà tancat fins al 23 de març. Així ho ha fet saber la Diputació Provincial d’Alacant en el Butlletí Oficial.

LA DUQUESSA D'ALMODÓVAR I L'EDUCACIÓ

Una de les preocupacions més importants de la duquessa fou el foment de l’educació, que és un dels punts principals de l’ideari il·lustrat. A començaments del segle XIX, ben pocs eren els que sabien llegir i escriure. L’estudi era una activitat reservada a persones que gaudien de possibilitats econòmiques. La Il·lustració entén que l’educació pot ajudar a crear prosperitat; els individus que hagen rebut una formació sempre resultaran més útils a la comunitat. Des d’aquesta perspectiva, és comprensible la voluntat de la duquessa de destinar una part del seu patrimoni a la creació d’escoles en aquells llocs de què era senyora: Gata, Xaló i Llíber.