LES VINYES EN PERILL

A través de l’acta corresponent a la sessió del Plenari del 13 de juliol de l’any 1859 se sap que els dies 7, 8 i 9 d’aquell mes van ser força calorosos i que el raïm va acabar patint-ne les conseqüències:  (…) bajo la presidencia de D. Francisco Llopis, se declaró por ésta abierta la sesión, manifestando que además del oidium en las vides (…) hace cinco años, acaba de recibir Jalón otra plaga mayor con la quema casi total de la uva, que tuvo lugar en los días siete, ocho y nueve del corriente dejando a este vecindario en la mayor miseria y aflicción por no contar con otra cosecha ni más pingüe ni más abundante en este término, pues está plantado casi todo de cepas.  

LA XOPADA L'ANY 1952

La Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament de Xaló en la seua sessió del 5 de febrer de 1952 va acordar adecentar la zona de la Xopada de la següent manera: proceder a la limpieza de dichos terrenos y nivelación de los mismos, colocando bajo los árboles existentes algunos banquillos. També s’hi va prendre un altre acord: se tomen las medidas pertinentes para que en dicho sitio no se establezcan mendigos y gitanos como ha venido sucediendo. 

L'ALCALDIA DE BÈRNIA

La Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament de Xaló en sessió celebrada el 30 de novembre de 1926 va adoptar la següent mesura: Se acordó asimismo que, habiendo presentado la dimisión verbalmente el alcalde pedáneo de Bernia, Francisco Mengual Ivars, en admitirla y nombrar para el referido cargo vacante a Jaime Sendra Zaragozí.  

LA COLLITA NO S'ATURA PER RES

La presa d’Axdir (Marroc) per l’exèrcit espanyol no es va celebrar a Xaló quan corresponia. El 6 d’octubre de 1925 la Comissió Municipal Permanent va decidir traslladar la commemoració a una data posterior. El motiu fou el següent: (…) que en esta época la mayor parte del vecindario se halla en el campo en las operaciones de recolección.

EL DRET AGRARI DE XALÓ

Les distàncies fixades per les Ordenances de 1906 tenen preferència sobre les establertes en l'article 591 del Codi Civil. Aquestes distàncies -que s'han de comptar des de la fita amb el terreny del veí- varien segons l’espècie vegetal que s’haja decidit plantar. Així, si són ceps o penqueres, es mantindrà la separació de 1,10 mts. i, quan es tracte d’arbres fruiters, serà de 3,50 mts. Així mateix, les Ordenances fixen una distància de 7 mts. per a les oliveres, les figueres i els garrofers, i una separació de 6 mts. per als ametlers.

LA COLLITA DE L’AMETLA (XALÓ, 1755)

En una declaració inclosa en un expedient judicial de l’any 1755, el llaurador Antoni Font es refereix a l’activitat de coxer almendras. Així mateix, Josepa Vallés hi afirma que tiene una porción de almendras para coger en la piesa de tierra, vulgo dicha de la Murta. Aquest expedient porta la data del 20 d’agost, és a dir, a les acaballes de l’estiu; un temps que el calendari agrícola considera oportú per a començar a arreplegar les ametles.       

SERVET I MAURÍ, DOS COGNOMS XALONERS D'ORIGEN FRANCÉS

El cognom Servet fou introduït per Jaume, natural del regne de França, a les darreries del segle XVII. Una vegada instal·lat a la nostra baronia, el 25 de novembre de 1699 es va casar amb la xalonera Anna-Maria Fullana. Així ho constata el Segon Quinque Libri de la parròquia. El cognom Servet s’ha convertit, doncs, en l’única recialla de la presència de francesos en el període històric de la refundació de Xaló, després del daltabaix demogràfic que va suposar l’expulsió dels moriscos. Finalment, també des de França però ja al segle XVIII, arribarà al nostre poble un mercader dit Michel Maury, que serà el primer avantpassat de tots els xaloners i xaloneres que han portat o porten el cognom Maurí.