Ara que desapareix el castell, un
dels elements més tradicionals de les nostres celebracions d’octubre,
convindria recordar que, any rere any, en cada programa de festes se’l
qualificava de “gran” i és que veritablement ho era. Enmig de la foscor, es
produïa aquell magnífic esclat de llums multicolors. Era un plaer per a la
vista, però també el més digne colofó a la processó que s’acabava de celebrar
en honor a la patrona de Xaló. No ho oblidarem mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada